El canvi climàtic és un tema molt actual i que genera debat a escala mundial. Si bé és cert que el clima ha canviat al llarg de la història de la Terra, també és cert que en l'actualitat estem experimentant canvis sense precedents que s'estan produint a un ritme molt més accelerat que en el passat, alterant la successió normal d'èpoques fredes i temperades. Aquests canvis estan sent atribuïts tant a causes naturals com a la influència humana.

El canvi climàtic s'ha convertit en el mal del nostre temps i sembla tenir la culpa de tots els mals de la nostra societat. Amb l'excusa de la necessitat d'obtenir energies netes, hem omplert les muntanyes de
descomunals aerogeneradors que causen una destrossa brutal en el paisatge i en paratges naturals de gran valor. A més, el canvi climàtic s'ha convertit en un negoci molt lucratiu. Per al capitalisme, no hi ha problema que no pugui ser transformat en diners.

El canvi climàtic no és l'excepció, i empreses de tots els sectors estan trobant maneres d'aconseguir beneficis. Des d'energies renovables fins a sistemes per a manipular el clima, el negoci abasta
pràcticament tot. L'explotació de l'Àrtic ha obert noves oportunitats de negoci per a les petrolieres, així com ha permès el descobriment de noves rutes de navegació i comerç. Empreses com Monsanto, Bayer i BASF, obtenen beneficis rècord a partir de llavors genèticament modificades resistents al canvi climàtic. Els cotxes elèctrics són un altre dels beneficiats. La previsible escassetat d'aigua ha portat al fet que cada vegada més països i inversors acaparin terres a Àfrica i Llatinoamèrica per a assegurar-se reserves aqüíferes. Des de finals del 2020, l'aigua cotitza en el mercat de futurs, amb contractes de compra i venda de drets sobre l'ús de l'aigua. L'aigua s'ha convertit en el petroli del nou mil·lenni.

El Fons Monetari Internacional proposa apujar impostos per a desincentivar el consum i propulsar la lluita contra l'escalfament global. El veritable culpable de la crisi climàtica no és cap forma particular de consum, producció o regulació, sinó més aviat la manera en què produïm globalment, que és per guanys en comptes de sostenibilitat. La culpa és del capitalisme, responsable
d'un model de desenvolupament depredador i consumista. Els països desenvolupats, com la Xina o els Estats Units, es troben entre els principals emissors de Gasos d'Efecte d'hivernacle, causants de l'escalfament global. L'efecte d'hivernacle és un fenomen que tots hem sentit parlar, però realment sabem el que significa i com ens afecta?

Es tracta d'una capa de gasos que funciona com un regulador de la temperatura terrestre, retenint part de la calor que ens arriba des del sol. No obstant això, aquesta capa de gasos, que inclou diòxid de carboni, metà i òxid de nitrogen, s'ha tornat cada vegada més densa a causa de l'activitat humana i al desenvolupament industrial. Com a resultat, els raigs solars no poden sortir i la superfície terrestre
es reescalfa cada vegada més. Les activitats humanes, com la desforestació, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle pel transport i la indústria, la ramaderia i la sobreexplotació de recursos naturals, són les principals causes de l'augment de la concentració de gasos que conformen l'efecte d'hivernacle. Des de la revolució industrial, l'augment desproporcionat de CO₂ en l'atmosfera
ha accelerat l'efecte d'hivernacle i ha contribuït a l'escalfament global.

Per a aconseguir el desenvolupament sostenible, és necessari deixar de costat al PIB com a mesurador de riquesa i canviar a un model econòmic menys basat en la competició. La societat hauria d'estar basada en valors d'igualtat, solidaritat, justícia social i ser profundament
ambientalista.

La lluita contra el canvi climàtic és responsabilitat de tots, però és fonamental comprendre que la
responsabilitat principal recau en el capitalisme i en els capitalistes en particular. El "capitalisme verd" és una fantasia de canviar tot sense canviar res. Pretén mitigar els símptomes del capitalisme, l'escalfament global, l'extinció massiva d'espècies i la destrucció d'ecosistemes, sense transformar el model d'acumulació i consum que ha causat la crisi climàtica en primer lloc. És important comprendre que als rics no els preocupa el canvi climàtic. Ells continuaran vivint amb luxes en zones còmodes, amb boscos privats o llacs artificials i sense preocupar-se de la mort de milions de persones.

El canvi climàtic ha despertat por al llarg de la història de la humanitat, ha estat una idea recurrent present en moltes cultures i religions. Aquest tipus de mites estan molt relacionats amb la idea de
culpa de l'ésser humà, el desenvolupament tecnològic, unit a l'intent d'equiparar-se a Déu.

En resum, el canvi climàtic és un problema que s'ha accelerat a causa de l'acció humana, i encara que hi ha els qui argumenten que és un fenomen natural, és innegable que el capitalisme ha exacerbat el seu impacte. El veritable desafiament radica a trobar una solució que ens permeti avançar cap a un futur sostenible, en el qual puguem gaudir dels recursos naturals sense danyar el medi ambient.