El divendres 25 de març les Dones d’Ara Mollet-ERC farem entrega del 4rt Premi Maria Àngela Palau. Ho fem des del 2018, quan la M.  Àngela ens va deixar prematurament. Ella fou una dona valenta i lluitadora;  mare i dona treballadora, infatigable activista en defensa de l'associacionisme en general i del feminisme en particular. Era d’aquella mena de persones que no es podia limitar a contemplar el que no li agradava sinó que s’arremangava per transformar-ho.És gràcies a persones com ella que les societats avancen, per això el seu exemple ens va inspirar a homenatjar, any rere any als voltants del març, una persona o col·lectiu molletà que hagi destacat, durant l’any anterior, en defensa dels drets de les dones i dels valors feministes i republicans. Amb un doble objectiu: recordar la Maria Àngela i alhora fer visible i reconèixer la tasca de les molletanes pioneres que aconsegueixen contribuir decisivament a fer aquesta societat patriarcal una mica més igualitària i que es converteixen en exemple per a les properes generacions.
El 2019 vam fer entrega del premi al col·lectiu Mollet Feminista, en reconeixement de la feina de difusió i defensa dels valors del feminisme i la justícia social i per la capacitat de cohesionar al voltant d’aquest objectiu. El 2021, després d’un any de parèntesi forçat, va ser l’Alexia Putellas a qui vam voler agrair la seva contribució a l'esport femení i el seu lideratge model per les nenes i nens de Mollet i d’arreu.
I aquest 2022 estem molt contentes de poder reconèixer a la Neus Ballús la seva feina en l’àmbit artístic, al món del cinema.  La Neus és directora i guionista de cine (i moltes altres coses, perquè a les seves pel·lícules sovint hi fa tots els papers de l’auca). Acaba de ser de nou multipremiada als Gaudí per la seva última pel·lícula, Sis dies corrents, com també ho fou per La Plaga el 2014.
La Neus ha reivindicat sempre la visió de les dones i les dificultats per fer aflorar aquesta mirada en un món encara molt masculinitzat. Les seves pel·lícules sempre són compromeses amb la realitat social que l’envolta, en tota la seva diversitat, i sobretot ens mostren quotidianitats, el dia a dia de persones anònimes que es demostra que tenen molt a dir. Sovint ens expliquen molt més de qui som com a societat i què ens passa que no pas els titulars dels diaris. A més, ha ajudat a fer conèixer Mollet i Gallecs, escenari i alhora protagonistes de dues de les seves pel·lícules.
Forma part d’una generació de directores que, sense haver pogut tenir referents femenins, s’estan convertint elles mateixes en indubtables referents. Com va dir ella mateixa en recollir el Gaudí a millor directora, “aquesta història ja no ens la podran esborrar. Les dones hem arribat al cinema no només per fer òperes primes; hem vingut per quedar-nos".