Un petit gra de sorra

Psiquiatra

Estem acostumats a les certeses. Les busquem perquè ens donen seguretat. Són els punts de referència entre els quals ens movem i a vegades ens hi agafem com si ens hi anés la vida. Sense ser conscients que potser seran només certeses passatgeres o relatives o simplement aquelles idees que per diferents motius hem escollit donar per bones. Ens construïm la realitat que escollim, perquè se’ns mostra i ens convenç o potser perquè ens convé i ens oblidem de dubtar, dubtar incomoda, de qüestionar-nos i si ens qüestionen ens molesta.

La realitat pot tenir moltes possibilitats, depenent del punt des d’on es mira i si ens focalitzem només en un defensant-lo amb dents i ungles pot passar que defensem una evidència obsoleta i fins i tot ridícula. Fins i tot aquelles veritats mostrades pel mètode científic en un moment donat poden en canviar en controlar una variable que abans no s’havia observat i que capgira un resultat. Acceptar això pots ser difícil a vegades i portar als ignorants titllar d’ignorants als savis. Però no oblidem que diu la saviesa popular que rectificar és de savis.

També es diu que saber és poder. Potser per això als “poders” de qualsevol mena els pot costar tant d’admetre que no saben quan se’n dona el cas. Sense oblidar que alguns “no poderosos”, potser rosegats per l’enveja, consideraran el no saber dels “poders” com una feblesa humiliant i l’oportunitat per la crítica ferotge.

Ens movem en un temps d’incerteses que hem d’aprendre a tolerar per traspassar-les el millor possible. Els científics admeten el seu no saber sobre el nou virus i les seves noves variants i només això pot permetre avançar en el coneixement. Les persones que prenen les decisions per frenar-lo han d’admetre que no saben si són les millors tanmateix que són les que han considerat menys dolentes i explicar el perquè malgrat que es puguin equivocar. I si en això hi residís una actitud política la més honesta possible (i ho dic així per evitar parlar d’honestedat absoluta) el no saber no seria signe de feblesa sinó d’apertura de ment. I admetre-ho pot ser una  manera de no generar o reduir desconfiança i angoixa en la societat i d’aprendre a tolerar les incerteses que tenim a sobre. Però malgrat ser redundant, això sí, caldria partir de la major honestedat possible. Només un petit però potser important gra de sorra.

 

Edicions locals