Pèrdues

Arquitecta

Pèrdues, és temps de pèrdues i de trobar a faltar. Trobar a faltar antics costums, trobades, anar al cinema i visitar altres llocs. Estem quiets a casa nostra. Però tot té els seus avantatges i passejant pel nostre municipi on estem confinats repassem els nostres carrers fent diversos recorreguts per donar varietat als nostres passejos. Intentant trobar els millors espais, els més bonics i agradables. Edificis i paisatges donen forma a l'imaginari de les nostres ciutats, a l'imaginari del nostre poble o barri d'infantesa.

Els nostres records d'escola queden embolcallats per un edifici, el primer passeig en bici queda emmarcat dins del parc o carrer on vam aprendre. I queda en evidència la importància del patrimoni que ens envolta. Perquè forma part de nosaltres i és l'atrezzo de les nostres memòries.

Tot i això, és sorprenent les pèrdues patrimonials que hem tingut, no només durant els devastadors anys seixanta, sinó recentment. Sent una persona nascuda després dels Jocs Olímpics ja he viscut com el camp de roselles que es veia des del pati de la meva escola era substituït per un Burger King, com tiraven a terra un antic teatre deteriorat per l'abandonament dels últims anys.

La destrucció del patrimoni no és una cosa relegada al passat, està passant actualment. Quan venen turistes d'arreu presumim del valor arquitectònic que ens envolta, que és molt i molt interessant, i ens agrada treure pit. Però en podríem treure encara més si no s'hagués tirat a terra, si s'hagués valorat.

Cal fer difusió i conèixer el patrimoni, donar-li la importància que mereix, sortir quan es pugui a visitar aquella ciutat que sempre hem sentit que és maca, que hem promès que hi passaríem un diumenge però que encara no coneixem, aquella muralla medieval que està a escassos quilòmetres de casa i encara no hem trobat l'ocasió de visitar, aquells vestigis romans que tan bé ens n'han parlat, de no haver conegut el que devíem haver conegut. És hora de visitar i conèixer el que tenim a prop, així com rebre visitants i donar a conèixer. I això comença per casa nostra. Com podem estimar casa nostra si no sabem estimar allò que li dóna forma?

Edicions locals