Wifi natura

Psiquiatra

Agafo la bossa i el cotxe per gaudir d’uns dies de repòs a Beget.  Partint dels paràmetres de la meva vida urbanocentrada he tingut la sensació, així que arribava, d’un isolament que m’ofegava i m’activava ansietats irracionals. He hagut de calmar-les intercanviant paraules que m’han generat confiança.

Només podia connectar-me amb el meu món conegut per zones reduïdes de wifi  i quan ho he fet un amic m’ha aconsellat que em connectés al wifi de la natura. Bon consell que he intentat seguir.

Malgrat la meva vida urbanocentrada, m’agrada explorar camins de muntanya.  M’he deixat abraçar els peus pel camí buscant la confiança entre les pedres i la confiança dels ulls.

M’he aturat per seure a mirar les muntanyes. Actitud de meditació per connectar amb la natura. Sons de piular d’ocells. M’he adonat d’un so peculiar. Semblava que algun animaló m’estigués llençant petons i en alçar els ulls cap a un arbre m’he sentit especialment feliç de descobrir un esquirol corrent per les branques. 

He  mirat les muntanyes amb admiració i un sentiment contraposat de por. M’he menjat l’orgull i m’he sentit plaentment insignificant. M’he rendit a la seva saviesa sentint que ens mira a tots de la mateixa manera.

Hem construït civilitzacions i ens hem mogut amb poc respecte per la natura  amb la ingènua creença de poder dominar la Terra i quan la Terra es revolta sempre guanya. La ingenuïtat i la prepotència de poder il·limitat ja ens passa factura. Cimeres pel clima, previsions catastròfiques en el deteriorament del planeta...

Ens calen compromisos sincers i honestos per protegir la Terra que a l’hora vol dir protegir el nostre futur. Segurament ens haurem d’enfrontar a un canvi profund d’educació i hàbits. Jo desitjo seguir connectant-me al wifi de la Natura i que ho puguin fer els meus rebesnéts. Qui no?

 

Edicions locals