La unitat d'Espanya

President de l'ANC de Martorelles i Santa Maria de Martorelles

La majoria de la gent no sap distingir una entitat purament geogràfica d'una entitat política. Espanya és el nom donat des de l'antiguitat –Hispània– a la Península Ibèrica, en un sentit exclusivament geogràfic. Espanya, com a entitat política només existeix des de fa tres-cents anys, quan el rei de Castella, el Borbó Felip V, va incorporar els estats de la Corona catalano-aragonesa (o corona d'Aragó) a Castella, "por justo derecho de conquista", i essencialment amb el primer decret de Nova Planta de Catalunya, signat el gener del 1716.

Des d'aleshores els diferents estats espanyols mai no han tingut la visió política d’intentar que el poble català s’incorporés amb voluntat i sentiment a l'Espanya unificada per la força de les armes; si haguessin posat interès i voluntat en dialogar en igualtat de condicions i voler escoltar els sentiments i desitjos del poble català potser ara no seríem en la situació conflictiva que vivim.
¿Per què mai l’Estat Espanyol s’ha preguntat el motiu pel qual la immensa majoria dels catalans no es troben identificats i a gust amb l'Espanya actual? ¿I els motius pels quals no se senten integrats en l’actual monarquia parlamentària i, per tant, volen separar-se i formar el seu propi Estat Català?

I ara ja han fet tard, amb les contínues declaracions dels líders espanyols de PSOE, PP, Ciudadanos i l’altre, proclamant que mai hi haurà una Catalunya independent no fan una altra cosa que esperonar i alimentar les ànsies d'independència, invoquen un altre cop tots ells el maleït article 155, suposo que convençuts que treient competències a la Generalitat el poble català anirà remeten les seves ànsies de llibertat i independència;  res més lluny de la realitat.

Quan el 28 de juny del 2010 el Tribunal Constitucional va sentenciar l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 retallant-lo, sense pretendre-ho,  a la vegada va provocar l’inici de la voluntat irreversible de l'escissió de Catalunya de l’Estat Espanyol.
L’estat actual de les autonomies és fruit de la demanda dels catalans d’establir un Estatut  per  Catalunya, juntament amb Euskadi, que van ser aprovats el 18 de desembre del 1979. Cap altra regió abans havia mostrat aquesta voluntat. En realitat, la gent d’aquestes regions no demanava estatuts d’autonomies, va ser el nou estat provinent del règim franquista que va creure en allò del “cafè para todos” i es va iniciar el periple de l’inici de les disset autonomies.

Fa quaranta anys que els catalans demanem, més concretament implorem, un reconeixement diferencial de la resta de les regions espanyoles, doncs és totalment cert que la nació catalana és diferent a les altres regions espanyoles: a excepció d'Euskadi i Galicia totes les altres regions tenen com a llengua vernacla el castellà i no volen separar-se de l’Estat Espanyol, perquè volen ser i constituir aquest estat i se senten “muy españoles y mucho españoles” com va definir-los en Mariano Rajoy.
Si es pregunta a qualsevol d'una altra regió si la seva regió és una nació, de ben segur que la totalitat tret d'Euskadi dirien que no, que la seva nació es Espanya.

A on rau la raó de l’Estat Espanyol per no voler entrar en un diàleg obert, de tu a tu i sense ratlles vermelles amb els representants dels catalans que representen aquest 80% reconegut que defensen el dret a la autodeterminació; al meu entendre la raó fonamental rau en els diferents Decrets de Nova Planta que a partir del 1716 i per “justo derecho de conquista” van abolir els drets i normes que existien en el Principat de Catalunya i que havien regit des de segles abans. O sigui som una nació conquerida per les armes i sotmesa a la voluntat de les monarquies absolutistes borbòniques i de les dues dictadures que han existit a l’Estat Espanyol.
És evident que hi ha gent que viu a Catalunya que se sent espanyola i la seva pertinença a Catalunya l'entén com una situació d’ubicació geogràfica i res més, o sigui són espanyols que viuen en una de les 50 províncies espanyoles enclavada en la regió o autonomia catalana i, fins i tot, es poden arribar a sentir catalans, però primer espanyols per sentiment i convicció.

La millor manera de saber quants catalans volen seguir identificant-se amb aquests i quants volen constituir un nou Estat Català separat de l’Estat Espanyol en forma de república, és amb un referèndum, que també podria preguntar les diferents maneres de tenir un lligam polític amb l’Estat Espanyol.

Som-hi doncs. Estat Espanyol sigues raonable i valent i si s’ha de fer un afegitó a la Constitución Española, com ja es va fer per rescatar als bancs endavant. Som-hi!
 

Nascut a Barcelona l’any 1948, és veí de Martorelles des de 1979. Va ser regidor a l’Ajuntament de Martorelles durant 12 anys. Actualment exerceix de jutge de pau a la població i és president de l'Assemblea Nacional Catalana de Martorelles i Santa Maria de Martorelles.

Edicions locals