No més oxigen

Politicòleg

Afirma Aristòtil al s.IV a.C. que abans de les reformes constitucionals cabdals de la república atenenca "Tota la terra era d'uns pocs i, si [els arrendadors o inquilins] no pagaven els arrendaments, podien ésser emmenats en servitud ells i llurs fills", tot plegat en un context de conflicte social. Prou llarga és la tradició que considera que una constitució, més enllà d'un text legal, és una forma d'organització social que garanteix la pau social fonamentada en el valor de la justícia, i en la salvaguarda d'aquest per part dels magistrats.

Prenem-hi la paraula i entenem que el valor justícia, fonament de la convivència organitzada, es realitza en cada decisió d'uns magistrats, polítics o judicials. Convindrem que una de les bases en seria la seguretat jurídica que rau de tot procés i d'una previsibilitat en les accions. Doncs això és el que novament el poder judicial ha destrossat amb l'esmena de la sentència sobre la determinació del subjecte passiu del tribut dels actes jurídics documentats aparellat a les hipoteques. I a sobre, aquest greu nyap formal té un agreujant material per a una societat tenallada per una crisi econòmica sostinguda.

No hem tingut prou amb la indulgència que es mostra amb els violadors de la "manada" o amb un presumpte magnicida, o, per contra, amb la persecució de titellaires, rapers, mestres, manifestants o polítics que segueixen un mandat democràtic. El poder judicial s'entesta a menyscabar el valor justícia que constitueix el sostrat de la nostra convivència social, sobretot ara quan qualsevol debat polític és raptat de l'àgora pública per a encapsular-lo sub iudice als passadissos o a les garjoles.

Els debats pressupostaris o altres pegats continuistes no ens han de furtar la necessària quitança del moribund Règim del 78. És imperiós fer net i no donar-hi més oxigen.

Edicions locals