Inquisició

Antropòloga

A vegades he de mirar el mòbil per assegurar-me del dia i l’any en que visc, i no m’ho puc creure. El mòbil diu que vivim al setembre de l’any 2018, però algunes notícies ens fan dubtar.S’ha detingut i acusat a una persona per dir paraules malsonants referides a una divinitat del cristianisme. Sembla que inclús haurà d’anar a la presó. En un món on som capaços de fer ciència de la més alta qualitat encara es dóna valor de llei a una creença. No pot pas ser.

I que no es confongui ningú, no estic dient que les persones que creguin en deus, els que siguin, o altres activitats emocionals o personals, no mereixin tot el respecte, el mereixen. Però de la mateixa manera mereixen tot el respecte aquelles persones que no hi creuen i que utilitzen llenguatge comú del castellà o del català per expressar-se sense que un jutge el privi de la seva llibertat.

Aquesta és la lluita que perseguim els humans des de temps immemorials, la de la llibertat d’expressió, la de la no discriminació per raó de creences, de qui creu i de qui no.

Tenim exemples terribles al llarg de la història sobre l’actuació dels poders religiosos sobre les persones, siguin creients o no. La Inquisició espanyola és un d’ells.

No podem permetre que l’obscurantisme torni a suplantar el lliure albir de cadascú de nosaltres. aquell que ha permès que científics tan importants per a tots nosaltres com Marie Curie o Albert Einstein, puguessin investigar i posar en qüestió creences antigues, perquè  la nostra vida sigui .més fàcil.

Només cal recordar a Galileo Galilei, i el seu “Epur si muove” (I, tanmateix, es mou) quan el van acusar del mateix que acusen ara a aquestes persones, d’ofendre a deu. Sense la investigació i el pensament lliure de Galilei avui segurament no podríem enlairar un avió o transmetre les imatges dels viatges del Papa de Roma, quina contradicció oi?

Siguem seriosos, denunciem la maldestre política medieval d’aquells que denuncien un absurditat i més encara, d’aquells que l’admenten a un jutjat i fallen contra aquesta llibertat de pensament.

Els humans som tossuts, no aprenem dels nostres errors, tenim el mal costum de ser incoherents i orgullosos. Quan el més fàcil és deixar que cadascú pensi com vulgui, mentre no faci mal a ningú. La declaració dels drets humans ho explica perfectament, però alguns no han après la lliçó encara, segueixen veient la terra plana.

 

Edicions locals