Jugar-se la vida en dos quilòmetres

Jugar-se la vida en dos quilòmetres
Jugar-se la vida en dos quilòmetres

L'opinió dels lectors

Ens diem Elias i Júlia, som uns nens de 10 i 13 anys. Tenim un familiar amb discapacitat que no pot caminar. Quan volem anar a veure els nostres tiets a Martorelles des de Mollet, ens trobem amb una dificultat: hi ha massa escales per creuar les vies. Tot seguit, una vegada passada l’estació, hi ha una pujada massa pronunciada, la del pont de vianants.

L’únic camí per on podem passar és per la carretera però hem d’anar per un camí molt estret i amb males condicions. És per on arrisquem la vida pel perill que hi ha que ens atropelli un cotxe o un camió. Volem arribar a Martorelles sense tenir por d’una desgràcia.

Sabem que posar un ascensor és costós, però, mentrestant, creiem que s’ha d’arreglar i fer més segur el camí de la carrretera. Coneixem més casos de gent que viu a Martorelles i a Mollet que es troben en aquesta siutació. Han d’utilitzar sovint aquest mateix camí, amb cadira de rodes, patint per la seva seguretat.

Elias i Júlia Carneros

Edicions locals