Precarietat i desigultat: dos conceptes molt vigents al món del treball

ICV Mollet del Vallès

El passat dimarts1er de maig, Dia Internacional del Treball, els sindicats majoritaris CCOO i UGT animaven a les persones treballadores a participar a les manifestacions per lluitar contra la precarietat i les desigualtats laborals .

Els anys de crisi econòmica, les reformes laborals, les politiques d’austeritat i retallades dels successius governs des del 2008, ens han portat a la precarietat i la desigualtat, ara no solament continuen vigents, sinó que s’agreugen.

Ara al 2018, que es parla de recuperació econòmica, la situació de les persones empitjora. Mentre hi ha empreses del IBEX 35 que han declarat un 33% de beneficis, els empresaris no volen negociar augments salarials, el govern va proposar un 0,25 d’augment per les pensions i els preus al consum pugen: com el preu de l’habitatge. El resultat d’això són treballadores i treballadors i pensionistes pobres, que no arriben a final de mes.

Diuen que augmenta la contractació i el que hem de dir és que: augmenta la contractació la pitjor contractació: la precària. Perquè els contractes temporals i a temps parcial continuen augmentant.

Al Vallès Oriental la taxa de contractació temporal està en el 85% això significa que hi ha persones que per treballar 12 mesos es troben amb fins a 18 o 20 contractes diferents! Els contractes a temps parcial també continuen creixent: ens trobem persones que per fer una jornada de 8 hores estan a 2 o 3 empreses diferents.

Tant la temporalitat com les contractacions a temps parcial, afecten de manera molt més acusada a les dones, que sumant la bretxa salarial ens situen en una desigualtat permanent.

Estem a la cua d’Europa en qualitat del treball. Aquest país necessita Treball Digne i  Salaris dignes! Aquests són els pilars que fan viable un sistema públic de pensions.

Que ningú oblidi que les reformes laborals van ser obres del PP i el PSOE ajudats per l’antiga CiU, i que ara Ciudatans vol implantar més reformes tant d’àmbit laboral com dels sistemes públic de sanitat, educació i pensions. Aquestes no són les politiques que ens ajuden a la classe treballadora a tenir una vida digna.

Als treballadors i treballadores ens cal estar organitzats i lluitar l’1 de maig i cada dia de l’any contra la precarietat i la desigualtat.

Edicions locals