Verba volant, scripta manent

Politicòleg

La cara de pebrot verd escalivat em va delatar davant dels il·lusionats contrapuntaires quan van explicar a col·laboradors, coneguts i saludats, els canvis que patiria aquesta publicació a la capçalera. No podia fer una altra ganya: desapareixia una referència vital a la qual m'hi veia vinculat des del seu naixement, una cosa que no tornaré a comentar per a no facilitar el càlcul de la meva edat a indiscrets.

La nostàlgia és lícita i fins i tot inspiradora si es lubrifica amb gintònics, però no fotem. He assumit que els nostres entranyables contrapuntaires fan una necessària passa adaptada a les necessitats informatives d'aquests nous temps que ens saluden. Si quan les hores transcorrien lentament, en època de romans i gent medieval, es valorava l'oralitat i la seva potència difusora en sentenciar que "verba volant, scripta manent", d'un temps ençà en el qual la modernitat ens aboca a la immediatesa i ha accelerat la voràgine del temps, es preua més el suport escrit de les coses quan igualment ratifiquem que "verba volant, scripta manent". La mateixa cita canvia de sentit, però sempre respon a la preocupació més bàsica d'un ésser lògic: cercar la forma més efectiva de comunicació que, al seu torn, preservi la seva vigència davant els embats del temps. Bé doncs, entenc que SOM és una resposta als canvis, en un context de proximitat, a les xarxes socials que obliguen a fer volar les notícies i a la necessitat que aquestes romanguin fixades en el substrat de l'hemeroteca. No hi ha més remei en una trepidant època d'allau de fets, canvis, actualitat i notícies.

Gent de SOM, ja se m'ha passat la cara de pebrot. M'alegro de poder-vos acompanyar en aquest nou camí i de veure que l'expliqueu i l'entomeu amb la mateixa il·lusió que recordo de vosaltres fa uns anys, quan éreu tendres contrapuntaires i jo tenia més pèl a tot arreu.

Edicions locals