CaixaBank a València

Els clients de CaixaBank del País València han rebut una carta anunciant el nou domicili social de l’entitat: carrer Pintor Sorolla 2-4 de València. És possible que també l’hagin tramès als clients de tota Espanya. A Catalunya, als qui he consultat, no els hi havia arribat.

Aquesta decisió, segons la carta: se ha tomado para salvaguardar en todo momento la fortaleza financiera del Grupo CaixaBank, asegurando su permanència bajo el ámbito supervisor del Banco Central Europeo” La qual cosa fa pensar que el banc va creure en la possibilitat que Catalunya fos independent i fos expulsada de la Unió Europea; o el canvi de domicili social obeeix a d’altres motius no confessats?

Però allò que m’ha cridat més l’atenció de la carta és quan afirma que durante los 9 primeros meses del 2017, hemos obtenido beneficios que ascienden a 1.488 millones de euros, que constituyen el mejor resultado en la història del grupo. El subratllat és meu. I la carta insisteix: En este mismo periodo hemos reforzado la posición de liquidez por encima de los 70.000 millones, hemos ampliado el liderazgo en banca de particulares en España consiguiendo una cuota de clientes del 26,7% que nos considera su primera entidad y hemos ampliado nuestra posición en gestión de seguros, planes de pensiones i fondos de inversión hasta el 21,8% del total de recursos del sistema.

Vist el resultat econòmic dels 9 primers mesos del 2017, a Caixa Bank el procés independentista no l’hi ha anat gens malament. Si hi afegim que durant aquest període, a Catalunya, s’han batut record d’exportacions, inversió estrangera i arribada de turistes, haurem de concloure que els elements negatius observats molt darrerament com la fugida de seus socials i la disminució del turisme són, en primer lloc, el resultat de la repressió i l’aplicació de l'article 155.

Ara ja ho sabem: els bancs no tenen ànima ni pàtria. Inútil recordar a Caixa Bank els seus inicis, quan cada infant català arribava al món amb una llibreta d’estalvis sota el braç i padrins, pares, oncles i tietes ens estimulaven a fer guardiola a cada efemèrides que marcava el camí amb que iniciàvem les nostres vides. Era quan creiem que aquella Caixa ens estimava i era nostra.

 

Adjunto la carta de la qual he esborrat nom, adreça  i altres dades per no comprometre ningú.

https://www.facebook.com/joan.sanjuanesquirol?hc_ref=ARQtXsf8wCYv1G4DIZgSm4I6-5V94IuOZ19PaMJpvzJKmwnew-hZJftZDQ-7a8lJRM4

 

Edicions locals