El Camp de Tir Olímpic segueix creixent 30 anys després

La instal·lació va arribar a Mollet pels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i ja compta amb 4 pistes

Esports

El Camp de Tir té una activitat constant entre competicions i entrenaments
El Camp de Tir té una activitat constant entre competicions i entrenaments

Sergi Casanovas

El Camp de Tir Olímpic compleix 30 anys a Mollet. L'equipament esportiu va arribar a la ciutat de la mà dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i ara segueix amb la intenció de continuar ampliant-se i millorant. La instal·lació va començar amb tres pistes i actualment en compta amb 4 i amb perspectives de construir-hi la cinquena.

El Camp de Tir pertany actualment a la Federació Catalana de l'esport i segueix sent un equipament molt utilitzat avui en dia. El vicepresident del Camp de Tir al Plat, Josep Maria Mayol, explica que l’activitat no s’atura: “Hi ha tir quasi cada dia, el camp no tanca mai”. La instal·lació segueix acollint “competicions catalanes, nacionals i de tota classe”, ja que és "una de les millors instal·lacions de la península", comenta Mayol.

El vicepresident relata com el camp ha evolucionat des del 1992: “Inicialment teníem 3 pistes. Ara en tenim 4 i també s’han actualitzat màquines, marcadors, tanques, cobertes i més”.

Mayol afirma que la intenció és seguir ampliant la instal·lació: "La nostra intenció és tenir 5 camps. Hi ha espai per fer la cinquena pista". El vicepresident afirma que el cinquè camp és "un requisit imprescindible" per acollir competicions internacionals, atès que actualment els tornejos són de 5 sèries i congreguen a centenars de tiradors que han de competir al mateix temps.

30è aniversari de l'esperit olímpic

No només el Camp de Tir va viure els Jocs, tota la ciutat en va ser part. L’inici de l’esperit olímpic a Mollet no va ser precisament entusiasta. “L’ambient inicialment era molt fred” explica l’aleshores alcaldessa Montserrat Tura. Tot i això, l’esperit olímpic va anar a l’alça, de manera similar a com ho feia a la resta de Catalunya: “Es va generar una eufòria col·lectiva, un orgull i un amor propi”, explica Tura.

Un exemple de l’eufòria olímpica que es va generar va ser el pas de la flama per la ciutat. El 15 de juny de 1992 a mitjanit, la torxa va arribar a una plaça Prat de la Riba plena a mans del llavors ministre de Cultura, el molletà Jordi Solé i Tura. Un total de 10 rellevistes molletans van passejar el foc d’Olímpia per la ciutat. Entre ells es trobava el regidor d’Esports Josep Monràs, qui recorda com “tots els carrers estaven a vessar de gent aplaudint, somrient i fotografiant”.

Un fet que va ajudar en gran manera a aquesta eufòria olímpica va ser la transformació urbanística del municipi, amb obres com la variant de l'N-152 (actual C-17), la Rambla Nova, o la urbanització de barris com Plana Lledó o Can Mulà. Aquestes actuacions, que es van dur a terme en el context olímpic, van canviar per sempre la ciutat i el seu ambient.

Edicions locals