El Ministeri de Justícia del govern de l'Estat ha tirat endavant una nova llei que proposa la supressió de la figura dels jutges de pau, que existeixen a tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i que s'encarreguen, entre altres, del Registre Civil.

El Consell de Ministres va aprovar el passat 12 d'abril el Projecte de llei d'eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia, una normativa estatal que pretén transformar els jutjats de pau en Oficines de Justícia als municipis.

A les Oficines de Justícia es podran celebrar judicis telemàtics, diligències judicials o connexions per videoconferència amb els col·legis professionals, entre altres diligències administratives, amb la intenció de reduir els desplaçaments i, en última instància, reduir l'impacte mediambiental. En la seva integració amb el nou model organitzatiu de Tribunals d'Instància i Oficina Judicial, el ministeri apunta que les noves Oficines de Justícia als municipis aprofitaran els recursos humans que actualment treballen als jutjats de pau, "incrementant el personal en els casos que sigui necessari i posant tots els instruments que brinden les noves tecnologies per oferir nous serveis", expliquen des del govern central.

Aquesta opció, però, no ha estat ben rebuda pel col·lectiu de jutges de pau de Catalunya ni per la Conselleria de Justícia de la Generalitat, que considera que la normativa "buida competències que Catalunya té reconegudes a l'Estatut d'Autonomia", diu la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, qui, a més, recela que la nova llei orgànica s'acompanyi de recursos.

El Jutjat de Pau s'encarrega de fer actes de conciliació en conflictes veïnals, gestiona notificacions, requeriments i citacions de la ciutadania en relació amb qualsevol procediment judicial i, a més, gestiona les inscripcions al Registre Civil. "La desaparició del Jutjat de Pau seria un perjudici per a la ciutadania", diu Jesús Álvaro i Marcos, jutge de pau de Montornès. "En el cas de Montornès, concretament, traiem molta feina. Fem tràmits de certificats de defunció naixement, certificats de vida, casaments i ara per ara ho fem moltes vegades a l'instant, cosa que dubtem que puguin fer les oficines proposades", assegura.

Aquesta opinió és compartida per Andreu Monzó, jutge de pau de Martorelles, qui considera que "el jutge de pau és una persona propera, que coneix la quotidianitat del seu municipi i la dels seus veïns, i que té una actuació basada sobretot en la mediació", apunta. En aquest sentit, Monzó creu que si s'elimina la figura del jutge de pau, "els jutjats de primera instància se'ls carregarà de més feina, i ara ja estan saturadíssims. El que s'hauria de fer és potenciar les funcions dels jutges de pau, per descarregar als jutjats de primera instància, i que fossin llicenciats en dret, i dotar-los de majors competències per veure temes civils i penals de poca rellevància en el seu municipi", opina.

El moment d'aplicació d'aquesta llei també és una incògnita. "És un tema del qual ja fa anys que se'n parla i ara per ara no sabem quan s'aplicarà ni quins tràmits es deixaran de fer", lamenta Josep Samper, jutge de pau de Sant Fost.

La consellera Ciuró ha anunciat que el Govern català vol incloure una esmena a la nova llei que blindi la continuïtat dels jutges de pau a Catalunya. Per la seva part, tant Monzó com Álvaro han avançat que presentaran mocions als plens municipals per donar suport a aquesta figura i reclamar a l'Estat que no se suprimeixi, una moció que s'espera presentar a les gairebé 900 poblacions catalanes amb Jutjat de Pau.