Segons especifiquen des del Consell Comarcal, des que el 17 de maig de l'any 1990 l'OMS suprimís l'homosexualitat del llistat de malalties mentals i establís aquesta data com a Dia Internacional contra la LGTB-Fòbia, s’ha produït avenços pel que fa als drets de les persones del col·lectiu LGBTI+. N'és un exemple la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que té l’objectiu d’assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat.

Tot i això, apunten que "se segueixen produint discriminacions que no permeten al col·lectiu una vida plena". En concret, segons dades dels Mossos d’Esquadra, es van registrar a les Àrees Bàsiques Policials (ABP) de Granollers i Mollet del Vallès un total de 9 fets delictius el 2020 i 12 fets delictius el 2021, categoritzats com a delictes d’odi i discriminació per raó de LGBTI-fòbia.

D'aquests 12 fets registrats el 2021, quatre estaven relacionats amb un delicte contra l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, tres van ser categoritzats com a delictes de lesions i els altres cinc restants van ser per trencament de condemna, amenaces, danys i injúries.

Pel que fa a Catalunya, aquests delictes d'odi envers el col·lectiu van créixer un 30%, passant dels 142 del 2020 als 215 del 2021. També ho van fer el nombre de víctimes, passant de les 209 a les 272.

Mentre que des del mes de gener d'enguany s'han produït 84 incidències per LGTBI-Fòbia a Catalunya. Així mateix, també especifiquen que sis de cada deu agressions es fan a la via pública.

Els delictes d'odi són infraccions penals on se selecciona la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció per la seva pertinença -real o suposada- a un grup per raó de la seva raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, la religió, la minusvalidesa física mental, l’orientació sexual o altres factors similars.