Pau Segalés, regalant somriures des del Líban fins a Colòmbia

L'artista molletà està fent a Quibdó (Colòmbia) la seva vuitena expedició amb Pallassos sense Fronteres

Cultura

Durant una de les actuacions que Pau Segalés ha fet aquests dies a Quibdó | Pallassos sense Fronteres
Durant una de les actuacions que Pau Segalés ha fet aquests dies a Quibdó | Pallassos sense Fronteres

Sergio Carrillo

El Pau Segalés és un dels quatre artistes que formen l'expedició de Pallassos Sense Fronteres a Quibdó (Colòmbia), en una acció conjunta amb la Unitat de Crisis de Barcelona de la UAB. L'objectiu d'aquesta expedició és "reduir l'estrès posttraumàtic de la infància refugiada i vulnerable", explica l'ONG.

El projecte es basa en la combinació d'una teràpia i la comicitat dels pallassos. Així doncs, els nens i nenes gaudeixen primer dels espectacles circenses a l'escola i pocs dies després reben un acompanyament  psicològic amb els mestres.

El departament del Chocó –del qual Quibdó n'és la capital– ha estat un dels més afectats pel conflicte armat i la desigualtat social, amb una forta presència de paramilitars i grups armats. A més, en els darrers anys, s'hi ha afegit l'arribada de refugiats de Veneçuela i, darrerament, l'afectació de la pandèmia.

L'artista molletà és a Colòmbia des del 21 de gener, hi serà fins al 10 de febrer i en aquestes tres setmanes preveu participar en uns 27 espectacles. Els farà –i ja els està fent– acompanyat de tres artistes més: Lola Mento, Peter Punk i Antuan de la Cream.

Una dècada d'expedicions

Amb només 19 anys, Segalés es va embarcar a creuar continents per regalar somriures als més desfavorits com a voluntari de Pallassos Sense Fronteres. El seu primer viatge amb l'ONG va ser al Líban, on van fer una gira d’espectacles principalment per a població refugiada palestina en camps de refugiats. Des d'aleshores, ja ha fet vuit expedicions en quatre continents diferents: Líban (2011), Bòsnia i Hercegovina (2015), El Salvador (2016), Libèria (2016), Jordània –per a població siriana del camp de refugiats d’Azraq– (2018), Colòmbia –al Putumayo– (2019), Etiòpia –a Gambella, prop de la frontera amb Sudan del Sud– (2020) i ara a Quibdó, Colòmbia.

Els quatre artistes que han viatjat fins a Quibdó | Pallassos sense Fronteres

El molletà se sent "molt afortunat de poder veure i viure de primera mà els riures dels infants en situació de vulnerabilitat per tot el món". En aquest cas, durant la primera setmana van fer deu funcions que van arribar a gairebé 4.000 persones, en xous que ni la pluja s'ha volgut perdre: "Quibdó és una de les ciutats amb més biodiversitat del món i hi plou cada dia. Hem fet ja més d’un espectacle sota la pluja amb els nens i nenes a coberta".

Amb tot, Segalés sí que admet que els primers dies han estat esgotadors: "Estem una mica cansats per la intensitat dels espectacles i al principi per la diferència horària i per haver agafat tres avions". No obstant això, assenyala que la rebuda està sent molt positiva: "Quibdó ens està tractant molt bé i estem descansant tot el que podem per poder estar al 100% en cada espectacle".

Aquesta segona setmana, els espectacles s'han traslladat fins al nord de la ciutat, "la zona més conflictiva de Quibdó", diu Segalés, qui explica que sempre van acompanyats per personal de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR).

Música, malabars, equilibris, números de risc amb un fuet on es fa explotar un globus aguantat amb la boca, foc, la clàssica empastifada amb un pastís i òbviament màgia estan sent protagonistes d'aquest viatge de Pau Segalés i companyia a Colòmbia.

Edicions locals