'El 2001 ens vam quedar amb l'estigma d'un parc que no entenem i que no hem sigut capaços d'explotar'

La visita guiada al Parc dels Colors de divendres passat va descobrir alguns dels detalls d'aquesta controvertida obra d'Enric Miralles

Cultura, Societat

'El 2001 ens vam quedar amb l'estigma d'un parc que no entenem i que no hem sigut capaços d'explotar'
'El 2001 ens vam quedar amb l'estigma d'un parc que no entenem i que no hem sigut capaços d'explotar'

Sergio Carrillo

El Parc dels Colors ha estat un dels principals protagonistes de les Jornades Europees de Patrimoni a Mollet. Amb una visita guiada divendres passat a càrrec de Jordi Bertran, director del Centre d'Estudis Molletans, i Àlex March, cap del servei d'espais verds i parcs i jardins de l'Ajuntament, la vintena de participants van descobrir alguns dels detalls d'aquesta obra artística que Enric Miralles va fer a Mollet.

D'entrada, el regidor Raúl Broto ja admetia que es tracta d'un "parc controvertit", però destacava que "cada element té el seu especial significat". En aquest sentit, també deia: "Quan no enteníem aquest parc era perquè no sabíem tot el que volen dir les coses que hi ha".

March, per la seva banda, va anar recordant i afrontant algunes de les crítiques abocades cap a aquest parc –el cost, la seva funcionalitat, l'ús que se'n dona...–, però va reiterar la importància de conèixer l'obra: "Podem discutir si calia gastar tants diners, però coneguem-lo i posem-lo en valor". En la mateixa línia, lamentava que "des del 2001 ens hem quedat amb l'estigma d'un parc que no entenem, que ha evolucionat durant 20 anys i que no hem sigut capaços d'explotar".

Tot i això, també va reiterar que, "més enllà de si ens agrada, actualment el parc serveix per a moltes més coses del que l'imaginari col·lectiu n'és conscient".

A més, March celebrava que "a molta honra podem dir que tenim una obra d'Enric Miralles a Mollet i els pròxims anys la volem potenciar", tant amb petites adaptacions, com promovent més visites per descobrir els seus detalls a la ciutadania.

Referències locals

Els anys 80, al voltant del parc "hi havia una bassa dels de Can Besora, que era al final d'una mina que captava l'aigua per la riba dreta del torrent Caganell, i per l'altre costat del torrent baixava una altra mina, la de Can Lledó, que acabava en un safareig", va apuntar Bertran. Aquest entorn encara hi és present. "En lloc d'esborrar el plànol, Miralles va intentar buscar les referències de l'espai i el primer va ser aquest: el parc està carregat de referències a l'aigua", va explicar March.

El tècnic municipal també va afegir que els paviments de sauló, de formigó de colors, de maó ceràmic o de ceràmica amb forma de volta catalana "són referències als paisatges i als materials que utilitzem al Vallès".

Altres referències a les vistes que hi havia des d'aquest antic descampat i que va incloure l'arquitecte en la seva obra són: la silueta de les muntanyes de Montserrat en uns bancs –que de fet es diuen Bancs Montserrat–; l'art urbà amb uns plafons penjats que en l'ombra del capvespre projecten lletres formant una espècie de grafitis; o les parets de totxanes penjades, com "un homenatge que Enric Miralles feia especialment al barri de Plana Lledó, al barri obrer".

Amb la visita guiada es va concloure que "cada cosa que veiem al Parc dels Colors segurament té una explicació, però moltes no les arribarem a saber mai".

Un edifici a sobre de les grades

Una de les inspiracions de Miralles per fer el Parc dels Colors va ser, segons va explicar Bertran, "al Piemont, als Alps italians. Passejant per una vall, arriben a un llac on hi ha un petit turó i damunt hi ha una església romànica. Van voler reproduir-ho aquí, conservant els elements i les singularitats de la plana vallesana i de Mollet".

La representació d'aquesta església havia de veure's reflectida en un equipament públic penjat a sobre de les grades. "Aquestes grades van ser concebudes per a espectacles, però també per a pujar fins a l'edifici", descobria l'Àlex March qui, amb tot, ja va avançar que aquesta idea "era la que més s'escapava de tot el projecte, i no s'ha arribat a fer mai i segur que no s'arribarà a fer mai. Però conèixer-ho ajuda a entendre què hi fa aquesta grada enmig del no-res".

Edicions locals