Xavier Bosch sobre els nadons robats: 'Els crims de lesa humanitat no prescriuen; a Espanya sí'

Xavier Bosch va presentar la seva darrera novel·la, 'La dona de la seva vida', amb casos ficticis però versemblants de nadons robats

Cultura

Xavier Bosch i Ramon Torrents durant la presentació del llibre al Jardinet del Casal Cultural
Xavier Bosch i Ramon Torrents durant la presentació del llibre al Jardinet del Casal Cultural

Sergio Carrillo

L'escriptor i periodista santcugatenc Xavier Bosch va presentar divendres passat al Jardinet del Casal la seva darrera novel·la, La dona de la seva vida (Columna) en un acte dinamitzat pel periodista Ramon Torrents –editor del diari SomGranollers–. La Llibreria L'Illa va organitzar-hi aquesta sessió per donar a conèixer el llibre en què Bosch s'endinsa en el cas dels nadons robats a l'Estat.

L'autor va arrencar recordant que ja és un habitual a Mollet per presentar les seves novetats literàries: "Cada dos anys vinc a la Llibreria L'Illa. Aquest any per la Covid no ho podem fer dins de la llibreria i estem en aquests jardins magnífics que acabo de descobrir". En l'acte no hi va faltar un vaticini, un clàssic de Bosch al programa Islàndia de RAC1, i que en aquest cas va encertar: "La lliga la guanyarà l'Atlètic de Madrid", deia a 24 hores que això es produís.

Per començar a fer boca a aquells assistents que encara no havien llegit l'obra, va arrencar situant-la: "El protagonista, el Joel Estrada, és periodista i investiga una de les grans trames que hi ha hagut a Catalunya, a Espanya i al món durant 50 anys, que són els casos dels bebès robats. A mesura que posa el dit a la nafra, descobreix el preu que té traspassar les línies vermelles i posa en risc fins i tot la seva pròpia família", va arrencar dient l'autor, qui alhora va destacar-hi: "És una novel·la on solapo ficció i realitat, tots els casos, o són reals o són versemblants, o han passat o podrien haver passat".

Tot plegat sorgeix del programa Qui ha robat el meu fill?, de l'Àgora de TV3 emès el 2012, i en aquest llibre ha "conjuminat la investigació i el misteri de les novel·les periodístiques amb el món dels sentiments de la mirada endins de les persones" i on "l'amor fraternal" també hi jugarà el seu paper. De la tasca periodística, que en aquest cas és la feina del protagonista, Bosch va assenyalar: "Quan la justícia fa aigües, què ens queda? El periodisme. I és això el que he fet, per això he recuperat algú que posa el dit a la nafra per furgar".

La rebuda –nivell de vendes–que ha tingut el llançament de La dona de la seva vida és "espectacular", segons Bosch, qui també esmentava els dos tipus majoritaris de feedbacks que està rebent: "N'hi ha els que fan l'elogi del llibre; i n'hi ha  els que em venen a dir: 'jo soc un bebè robat', 'el meu germà va ser un bebè robat' o 'sempre he tingut la sospita que el nen que a mi em van dir que se m'havia mort, no va morir, sinó que el van passar a una altra família'". Tant és així, que va assegurar que en la vintena de presentacions que ja n'ha fet, hi ha hagut sis persones que li han explicat el seu cas, "i això esgarrifa, posa la pell de gallina veure que hi ha tants casos i vol dir que les xifres de bebès robats potser és superior de la qual ens hem pensat sempre".

"Un segrest etern"

Sobre la denúncia que traspua l'argument principal del llibre de Bosch, aquest va definir el robatori d'un nadó com "un segrest etern, que en molts casos no es resol", i va afegir-hi: "Acabaràs morint-te havent viscut una vida amb una família que no et pertocava; i als teus pares els hi han dit que s'ha mort la criatura en el moment de néixer, i realment no s'ha mort, sinó que l'han segrestat i se l'han pres per sempre".

Aquest delicte, tipificat per l'ONU com un crim de lesa humanitat, es va produir a Espanya des dels anys 40 fins al 1999, segons Bosch, qui estableix la fi del robatori de nadons quan s'elimina "el part anònim o secret", que "era una figura legal que permetia que al certificat de naixement no hi constés el nom de la mare biològica i això era un buit legal que feia que hi hagués falsedat documental, tràfic de nadons i era un caos per a totes aquestes irregularitats". D'aquesta manera, "a partir d'aquell moment, tots els nens i nenes adoptats que hi ha a l'estat espanyol tenen dret a saber sempre qui és la seva mare biològica", va dir Bosch.

L'escriptor i periodista, per últim, també va tenir temps de criticar la justícia espanyola: "Robar un nen és un crim de lesa humanitat. L'ONU tipifica 11 crims especialment atroços i inhumans que no prescriuen enlloc del món. Però a Espanya sí que prescriuen".

Edicions locals