'El preu de l'habitatge és desorbitat i aquesta és una manera d'accedir-hi'

Andrés Holgado va comprar dues antigues perruqueries de Martorelles on ara viuen els seus dos fills

Societat

'El preu de l'habitatge és desorbitat i aquesta és una manera d'accedir-hi'
'El preu de l'habitatge és desorbitat i aquesta és una manera d'accedir-hi'

Sergio Carrillo

El martorellesenc Andrés Holgado va adquirir dues antigues perruqueries de Martorelles els anys 2015 i 2019 perquè hi visquessin els seus dos fills. Cadascuna d'elles amb una casuística ben diferent.

La primera, a la cantonada dels carrers Horta i Sant Isidre, es tractava d'una planta baixa que inicialment estava destinada a ser un habitatge. "Com què no venien la part de sota del bloc, l'Ajuntament va donar permís perquè fos un local comercial", explica Holgado. D'aquesta manera, quan ell va passar a ser-ne el propietari, ja constava com a habitatge i hi van fer la cuina i el lavabo "per poder tenir la cèdula d'habitabilitat".

Tràmits burocràtics

En l'altre cas, al carrer de la Indústria, Holgado va comprar el local comercial amb el canvi d'ús ja realitzat. "El vaig comprar amb la paperassa ja feta, que és burocràcia molt lenta", afirma. Igualment, en accedir-hi van fer-hi "el que marcaven els plànols" prèviament fets per un arquitecte i presentats al consistori: el menjador, el lavabo, habitacions tancades, cuina, la sortida de l'extractor, la llum... "Un cop fet tot això, has d'esperar que passin des de l'Ajuntament perquè et donin el permís d'ocupació".

Sobre la cèdula d'habitabilitat, explica que és un pur tràmit. De fet, apunta que per al primer local va anar a un advocat, "que es va encarregar de sol·licitar-la", passat un temps van rebre el vistiplau, "pagues i ja la tens. És pagar i res més. No venen a mirar si el lavabo o la cuina fan les mides; l'Ajuntament sí que ho fa per donar-te el permís d'ocupació", explica sobre la seva experiència.

Amb tot, Holgado assenyala que "comprar un local i passar-lo a habitatge surt més rendible que comprar un pis. És trist, però és així". També diu que és una opció "ideal per als joves", perquè "veient el panorama i els preus desorbitats, és la manera que tinguin un habitatge". D'inconvenients, però, només destaca el volum més gran de burocràcia que comporta passar un local comercial a un espai habitable i "la lentitud del sistema".

Experiència "recomanable"

La Xènia és filla de l'Andrés i viu en una de les antigues perruqueries que va comprar el seu pare. "Els primers mesos és viure en un xafardeig constant. Tots els veïns es paren a la porta a veure què hi estan muntant i què estan fent i sempre hi ha algú que segueix mirant per la reixa", explica la Xènia.

Amb 28 anys, la Xènia, que viu sola amb el seu gat i el seu gos, considera que aquesta és "una opció de vida que surt més econòmica i per ser el primer habitatge està molt bé". Amb tot, reconeix que pot tenir data de caducitat. "Normalment són locals petits i quan comencis a pensar en família hi hauràs de marxar. Però jo ho recomano al 100%", conclou.

Edicions locals