Tavi Mill publica el seu primer disc 'Si cierro mis ojos se van'

És el seu primer disc en solitari i estarà disponible a les plataformes a partir del 29 d'abril

Cultura

Tavi Mill publica el seu primer disc 'Si cierro mis ojos se van'
Tavi Mill publica el seu primer disc 'Si cierro mis ojos se van'

Sergio Carrillo

El músic martorellesenc Tavi Mill ha tret el seu primer disc en solitari, Si cierro mis ojos se van, que es podrà gaudir a les diferents plataformes a partir del 29 d'abril.

Mill era un dels actius de la banda Pink Poni, però va considerar que la línia de la banda estava una mica "llunyana" al seu estil i, tenint en compte que "tenia un parell de temes que volia fer d'una altra manera", va veure que era bon moment per crear en solitari. "Pink Poni era un rotllo molt grunge, que buscava l'indie i sons amb molta guitarra distorsionada. Però jo sóc un tio a qui li agrada més el funk i gaudeixo moltíssim ballant. Jo sóc més pop", diu el martorellesenc.

Decidit a engegar aquest nou projecte, va buscar –i va trobar– un productor, l'Oriol Padrós i s'hi van posar a treballar. El disc compta amb cinc cançons, és un EP. "No són massa cançons, perquè jo no sóc un autor massa prolífic. Ja m'agradaria ser Xurreria La Floresta, però no és el cas", diu sorneguer el cantautor, qui en aquest cas ha comptat en la gravació amb la col·laboració de la seva filla –Júlia Mill– i d'en Sergi Espina.

El single, una cançó de fa 10 anys

Si bé el projecte va arrencar abans de l'esclat de la Covid, Mill destaca que "el confinament ha fet que recuperés un tema que estava fet a mitges de feia 10 anys". Es tracta del single que dona nom al disc i que ja es pot sentir i veure el seu videoclip a YouTube. "El fet de quedar-me tancat i no pensar en una altra cosa que això, va fer que l'acabés", diu.

Aquest tema aporta una "visió optimista" i convida a "acceptar el que la vida et porta, tira endavant i no et queixis tant, que les penes si cierras los ojos se van".

En la resta de cançons fa "una reflexió sobre l'existència, relacionada amb què fem aquí i qui som"; també tracta l'amor, tant aquell que manca, com la seva relació amb el pas del temps i amb les decisions equivocades; i fa "un cant a la llibertat" a la quarta cançó, Mai. "Mai ningú et podrà dir que no volis, mai ningú et podrà dir que no cantis, mai ningú et podrà dir que no parlis en català", clou Mill.

Edicions locals