#CulturaSegura, un clam unànime

Tres visions amb Dani Moreno, tècnic audiovisual; Núria Guiu, ballarina; i Martí Torras, director de teatre

Cultura

| Víctor León

Sergio Carrillo

Un dels sectors que més ha patit les restriccions de la Covid és el de la cultura. Dies abans de l'estat d'alarma, ja es començaven a cancel·lar tota mena d'espectacles. Van ser més de tres mesos sense xous presencials i amb tot un sector econòmic aturat: actors, músics, ballarins i directors, però també tècnics de so i de llum n'han estat alguns dels afectats.

Els primers mesos van passar amb tota mena d'iniciatives virtuals. Qui més qui menys va fer un concert a Instagram, Facebook o YouTube, o un truc de màgia o una petita escenificació de la seva obra. Els museus es van obrir a la xarxa i, entre d'altres, tothom va poder gaudir des del sofà de casa d'una visita en línia a l'Abelló.

Quan l'estiu s'apropava i amb ell una escletxa d'optimisme que donaven programacions presencials com la festa major alternativa de Montmeló, els automonòlegs de Parets o les activitats del Sant Joan montornesenc, el clam per reactivar definitivament la cultura ja era enorme. L'etiqueta #CulturaSegura va inundar les xarxes socials, seguida de milers de manifests i escrits que reclamaven la necessitat ciutadana de tornar a viure la cultura en directe i, d'altra banda, i no menys important, la necessitat inajornable de donar solucions als professionals, que veien com passaven els mesos sense ingressos.

Amb la tardor ja a sobre, a Mollet es van ajuntar persones diverses del món cultural de la ciutat –entitats i professionals– per organitzar concentracions i performances amb el mateix objectiu: no deixar morir el sector.

Tres visions diferents

En Dani Moreno, veí de Sant Fost, és tècnic audiovisual i fa uns vuit anys que es dedica als espectacles en directe. Ho fa des de la seva pròpia empresa, DMAudiovisuales. es. El confinament el va deixar sense feina. Des del març i fins al Fostfestiva't –festa major alternativa de Sant Fost–, a finals de juliol, no va poder treballar i, amb aquest context, va creure important reinventar-se. "Vaig invertir l'últim que em quedava per fer un espai de croma al meu estudi", explica. Amb l'auge dels streamings, ha considerat que li pot treure molt suc a aquest espai, a banda d'altres creacions més ficcionades com podrien ser videoclips, anuncis o curtmetratges. Si no pot fer la seva tasca en xous en directes, ara en té una alternativa audiovisual per fer a casa, que se suma a l'estudi de gravació de música que ja tenia i pel qual han passat bandes com Psychotropic Swamp o Cambodia.

Amb tot, el santfostenc lamenta que "no hi ha hagut ajuts reals per a autònoms. Hem parat l'activitat completament, hem perdut almenys un 90% de la facturació d'aquest any i estem sota mínims".

A la ballarina molletana Núria Guiu li va agafar l'estat d'alarma a Alemanya preparant una creació – Futuralgia– que havia d'estrenar a Bremen i que es va haver d'ajornar dues vegades –una pel confinament i l'altra, a l'octubre, perquè un membre de l'equip va donar positiu en Covid–. A mitjans de març va tornar cap a casa i es va passar a la virtualitat, tot i que admet que "és raríssim posar-te a coreografiar a través d'internet". La Covid va portar "moltes cancel·lacions de bolos. Alguns d'ells s'han pogut posposar, però igualment és un bolo perdut, perquè ho passes al futur, però tu en el futur ja en tindries un altre que no podràs fer". Malgrat tot, el fet de tenir "un peu aquí i un peu a fora" professionalment parlant l'ha beneficiat i explica que "les funcions que tenia a França sí que me les han pagat, si no el 100%, el 75%", encara que s'hagin hagut de cancel·lar o ajornar. Un context molt diferent del català. Guiu apunta que la crisi actual accentua la crisi que ja patia el sector i que, per tant, "tots els ajuts d'ara són un pedaç".

Per últim, acaba lamentant el tancament cultural: "El que ens fa enfadar moltíssim és que hi ha llocs que s'obren i llocs que no; qui té més diners o més representativitat pot obrir els seus espais i qui no, no. Per què els teatres han d'estar tancats, quan els teatres estan funcionant? I agafes un avió i seus al costat d'un passatger espatlla per espatlla".

D'altra banda, el director de teatre montmeloní Martí Torras també en parla del seu confinament: "He tingut molta sort. He pogut treballar i tot el que tenia a la primavera se m'ha passat a la tardor. He pogut estrenar cinc espectacles". Malgrat l'ajornament de les funcions, expressa queel confinament li ha donat un punt important de calma i reflexió als seus espectacles. "El confinament ha fet que els projectes madurin, i en donar-los una mica més de temps, també han sigut millors. Moltes vegades anem tan ràpids i amb tantes presses, que el sol fet d'haver d'aturar fa que reposin, fa que es reinventin i es reestructurin i que acabin sortint unes coses que probablement no haguessis fet fa mig any".

Tanmateix, i tot i que reitera que "no em puc queixar" també insisteix que a la cultura s'han seguit els protocols de manera "escrupolosa". "Hi ha més perill, evidentment, en altres sectors que no pas en el teatre", hi diu. Torras clou reivindicant el paper fonamental del sector: "La cultura és necessària, sinó ens acabarem convertint en robots o en gent que només segueix unes normes que ens dicten; hi ha un esperit crític a la cultura que és necessari". 

 

Edicions locals