La pandèmia des de primera línia

Des que el coronavirus va arribar al Baix Vallès, els professionals de la salut han treballat dia i nit per donar resposta als pacients

Societat

La pandèmia des de primera línia
La pandèmia des de primera línia

Després de 9 mesos convivint amb el coronavirus, sanitaris com la Mònica Amado, infermera i adjunta a la direcció de l’EAP La Llagosta fan balanç d'aquest any atípic al territori: "Ha estat una prova de foc, per una banda hem viscut moments de preocupació i d’incertesa al desconegut, però alhora ha sigut motivador saber que la nostra sanitat no té límits, amb capacitat adaptativa total de tots els professionals. Ens hem adonat que units som més forts i podem lluitar davant qualsevol obstacle, i que tenim un poder de superació admirable", diu Amado, qui considera que durant aquest temps ha après "dels meus companys que són valents, amb ganes de treballar i d’acabar amb aquesta pandèmia".

Per al Dr. Giancarlo Ormeño, metge del servei d’Urgències de la Fundació Sanitària Mollet, aquest any no només ha estat un any molt intens a nivell assistencial: "També ho ha sigut a nivell emocional i crec que això afegeix un valor important a la nostra feina". Segons el Dr. Ormeño, el més dur de tots aquests mesos, a més de la càrrega assistencial pròpia de la situació de pandèmia ha estat "aquesta sensació algunes vegades de no poder fer més pels nostres malalts i pels seus familiars amb les restriccions pròpies i necessàries, no només a nivell assistencial si nó també a nivell humà, de suport emocional i acompanyament en un context molt dur per a tothom".

Per a Amado els pitjors moments van ser durant els primers mesos: "Tenir la meva família lluny i no poder viure el dia a dia amb ells". Però també "el fet de no saber fins quan durarà tot plegat, assumir que hi ha un abans i un després de la pandèmia. La por al que és desconegut, com i quan acabarà i com ens quedarem. Quants morts més hi haurà... Les famílies més afectades i les seqüeles dels pacients."

Els reptes dels centres sanitaris Tots aquests moments complicats amb l'arribada de la Covid han comportat que els centres sanitaris s'hagin hagut d'adaptar per poder atendre el gran volum de pacients contagiats per aquesta malaltia: "Ha estat necessari fer canvis estructurals i funcionals per adaptar-nos al nou escenari. Parlem d’una nova realitat i nous escenaris que també han tingut impacte tant positiu com negatiu a l'àmbit sanitari. Hem redissenyat circuits, sectoritzat espais, creat protocols d’atenció, tot això amb l’objectiu de dinamitzar l'atenció i el flux d’urgències, però sobretot identificar oportunament els pacients que necessitin un tractament precoç i un abordatge més ampli", explica el metge del servei d'Urgències de la Fundació Sanitària Mollet.

Mentre que per als professionals que treballen a l'EAP de la Llagosta, com la Mònica, qui s'encarrega de la coordinació i suport als professionals del centre, "ha estat un procés d’aprenentatge continu i dinàmic. Cada setmana t’havies d’actualitzar amb les noves instruccions, i aquestes traslladar-les als companys. Hi ha hagut dies més fàcils i dies més difícils. Però realment el poder d’adaptació i transformació laboral ha estat un repte".

Tanmateix, tot i considerar que ningú estava preparat per aquesta situació, per Amado, en aquests casos el més important és "saber reaccionar i poder donar resposta amb els recursos que teníem en aquells moments. Ningú estava preparat per un esdeveniment d’aquesta magnitud. Hem hagut de renovar-nos, adaptant-nos cada dia sense baixar la guàrdia. Crec que s’ha fet el que calia, encara que sempre hi ha marge de millora".

Amb tot, l'adjunta a la direcció de l'EAP de la Llagosta reconeix: "Hem passat nervis, hem hagut d’optimitzar recursos, però en general l’afectació anímica per manca de recursos ha estat lleu, només es pensava en actuar i aturar la malaltia".

Ambdós professionals reconeixen que han patit per la seva salut, la dels seus companys i la de la seva família. En especial el Dr. Ormeño qui es va contagiar durant la primera onada de la pandèmia: "Primer vaig caure jo i després el meu pare. Afortunadament, tots dos estem aquí avui. Jo vaig fer-ho al març, en el moment de major incertesa, els tractaments eren nous i el pronòstic de cadascú desconegut. Vaig patir primer per mi, per com ho passava durant els deu dies que em va durar la febre, el malestar i l’ofec i per tots els símptomes que vaig tenir posteriorment i que encara tinc. Passats aquests nou mesos, avui agraeixo poder estar aquí, amb la meva vida i salut en recuperació, amb la meva família i els meus companys. Donar-me compte que els meus companys són també la meva família ha estat una de les coses més valuoses que he après aquest difícil 2020".

Un desig pel 2021 Després de tot plegat, per començar el nou any que arriba el desig de tots dos és tenir salut: "Que entre tots puguem sortir endavant. Que aprofitem els ensenyaments que ens ha deixat el 2020 de cara al futur i la nova normalitat que ens espera, però sobretot que tots sapiguem valorar el més valuós que tenim: la nostra vida, la salut, les nostres famílies i els nostres amics", conclou el metge del servei d’Urgències de la FSM.

 

 

Edicions locals