'Els homes amb fibromiàlgia estem encara més estigmatitzats i discriminats'

Xavier Graells, de 45 anys, està diagnosticat de fibromiàlgia i fatiga crònica fa uns 15 anys

Societat

'Els homes amb fibromiàlgia estem encara més estigmatitzats i discriminats'
'Els homes amb fibromiàlgia estem encara més estigmatitzats i discriminats'

Roca del Vallès, la

De les 923 persones ateses l'any passat per la unitat especialitzada en fibromiàlgia i fatiga crònica a l'Hospital de Mollet –referència del tractament a la comarca del Vallès Oriental– només 54 (un 6%) eren homes.

Un d'ells és el Xavier Graells, veí de la Roca del Vallès, diagnosticat ja fa uns 15 anys de fibromiàlgia i fatiga crònica: "Tinc tot el pack", ironitza.

Amb 28 anys va començar a patir els símptomes i després de gairebé tres anys de consultes amb diferents metges va aconseguir un diagnòstic. La primera visita, però, la recordarà per sempre. "Quan li vaig explicar els meus símptomes, el reumatòleg em va etzibar que, ara que la Manuela de Madre havia fet públic que patia fibromiàlgia, tothom volia tenir-ne. Em va fer molt de mal", recorda el Xavier.

Els malalts de fibromiàlgia i fatiga crònica pateixen brots. "Hi ha temporades en què no se'm pot ni tocar perquè tot em fa mal i pujar dos trams d'escales em deixa sense alè i això m'afecta anímicament", diu el Xavier, qui admet haver patit depressions. "Sembla que no acabi d'acceptar una malaltia que tindré tota la vida", diu. El fet de ser home, a més, no ajuda amb una afecció que, ja de per si, no és gaire acceptada per incompresa. "Quan ets home encara són més reacis a creure que estàs malalt. Estem més discriminats i estigmatitzats", opina.

El Xavier, a més, treballa perquè "no em puc permetre no fer-ho i quan demano la invalidesa només em donen un 23%". La seva malaltia l'afecta en el dia a dia laboral. "Estic en una oficina, assegut, i molts dies acabo amb braços i cames molt adolorits", diu. A més, la fatiga crònica no és només física sinó també mental. "Hi ha vegades que tinc làpsus de memòria o no sé ben bé què estic dient", explica. Amb tot, intenta agafar-se les mínimes baixes laborals i continuar patint en silenci aquestes malalties invisibles.

Edicions locals