La violència masclista no té classe social

Totes les persones dedicades a eradicar aquesta "xacra social" coincideixen: no hi ha un prototip de dona agredida

Societat

Violència masclista
Violència masclista

De 31 a 50 anys, de nacionalitat espanyola, amb independència econòmica. Aquest és el perfil de les dones que sofreixen violència masclista i que, a ulls d'Anna María Díaz, regidora de Serveis Socials i Igualtat de l'Ajuntament de Mollet, trenca amb els mites que hi ha instal·lats a la nostra societat sobre aquesta "xacra".

Més mites: la violència masclista es dóna majoritàriament dins la parella. Dels 71 casos de maltractaments registrats durant l'any 2017 a Mollet, 41 van ser produïts per la parella, 22 per l'exparella, dos per altres persones i en la resta es desconeix la vinculació entre víctima i agressor. L'Institut Català de la Dona confirma la idea: el 94,3% de les ateses entre gener i octubre de 2018 a la línia d'atenció contra la violència masclista (900 900 120), tenien relació amb l'àmbit familiar.

No és l'única visió sobre la violència masclista i el seu context. Des del Centre d'Informació i Recursos per a Dones (CIRD) de la Llagosta es considera "que no hi ha un prototip de dona maltractada". "La violència mas-
clista no té classes socials, pot ser que una dona agredida amb més recursos trigui menys en recuperar-se, però això no té a veure amb els motius de la violència", afegeixen des de l'organisme. A més, des del centre alerten que l'actual llei contra la violència masclista només contempla com a maltractament aquelles agressions físiques o psicològiques que es produeixen dins la parella o en l'exparella. "No es parla d'altres situacions, com per exemple la violència masclista en l'àmbit laboral, de pares a filles o entre amics, i aquestes no es denuncien, estan molt invisibilitzades i són part del sistema patriarcal en què vivim", expliquen des del CIRD.

El problema de les xifres

Quan parlem de violència masclista i xifres el debat es complica. Hi ha més denuncies ara? Hi ha més consciència? La societat és més masclista ara? Les dones són més valentes per denunciar? Hi ha millors mètodes per quantificar la violència masclista?

Segons explica el jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 4 de Mollet, que s'encarrega dels procediments en aquest àmbit al Baix Vallès, José Manuel Delgado, fins fa un parell d'anys les xifres de procediments per violència masclista estaven "mal registrades". D'aquesta manera, si el 2017 el jutjat especialitzat en violència de gènere al Baix Vallès portava els casos de 130 dones maltractades, aquest 2018, quan encara no s'ha acabat l'any, els casos són 193.

"L'augment no necessàriament té relació amb més violència. Crec que la millora dels protocols de detecció de violència masclista, com el de l'Hospital de Mollet, i la conscienciació arran del 8 de març passat han fet aflorar més denúncies", explica Delgado. El jutge comenta que també existeixen noves vies a través de les quals es produeix l'assetjament: "les denúncies per xarxes socials també s'han vist incrementades".

Tot i això, res indica una evolució creixent o decreixent en el nombre de víctimes masclistes. Les dades de l'Observatori contra la violència masclista a Mollet mostren que des de l'any 2012 –94 casos– fins avui dia no hi ha un patró definit. Així, el 2013 hi va haver 72 casos; el 2014, 82; el 2015, 96; el 2016, 55; i el 2017, 71. Aquesta tendència és similar a la xifra de trucades ateses al Vallès Oriental per la línia d'atenció contra la violència masclista: el 2016, 415 trucades; el 2017, 378; i fins a l'octubre de 2018, 314.

"Va córrer el bulo que amb la crisi la situació va empitjorar, però no és cert", assenyala Montse López, del Servei d'Informació i Atenció a la Dona de Mollet. "Ara, els mitjans de comunicació són més sensibles", clarifica.

Les xifres de la violència masclista són la punta de l'iceberg. El jutge Delgado explica que és molt difícil perseguir els "delictes en la intimitat" perquè rarament hi ha testimonis i per això s'està plantejant "canviar el codi penal perquè la víctima també testifiqui com a testimoni de l'agressió i el seu relat tingui més pes".

A més, afegeix el jutge, "algunes víctimes no denuncien" i n'hi ha que es retiren del procés per l'esgotament que suposa. "L'absolució d'un agressor no implica que les denúncies siguin falses, sinó que no hi ha proves suficients. La llei espanyola és una llei de proves", sentencia.

Edicions locals