Sergi Mingote ja és exalcalde

Es formalitza la renúncia al càrrec en un ple extraordinari que va omplir la sala Basart de la Cooperativa

Política

Mingote s'abraça amb Francesc juzgado, que el rellevarà a l'alcaldia.
Mingote s'abraça amb Francesc juzgado, que el rellevarà a l'alcaldia.

Parets del VallèsJaume Ribell

Ara ja sí, ja és oficial: Sergi Mingote ja no és l’alcalde de Parets. En un ple extraordinari celebrat abans d'ahir es va formalitzar la seva renúncia al càrrec i dissabte que ve, 2 de juny, Francesc Juzgado assumirà l’alcaldia.

Va ser un acte amb més somriures que llàgrimes. Emotiu, és clar. I amb moments en que a punt es va estar de veure caure’n alguna. Però el sentiment general a la sala Basart de la Cooperativa era més d’agraïment i alegria per la nova etapa vital que enceta Mingote tornant a l’alpinisme, que no pas de tristor.

A la primera fila, a part de la seva família, alcaldes com Josep Mayoral de Granollers o Josep Monràs de Mollet; exalcaldes com Josep Orive de Canovelles o el propi Joan Seguer, que va ser qui va donar l’alternativa a Mingote al capdavant de l’ajuntament de Parets; el secretari d’organització del PSC, el roquerol Salvador Illa; també Oscar Riu, secretari comarcal de la UGT, on Mingote es va iniciar; Juanma Segovia i Albert Camps, regidors de l’ajuntament de Granollers, on encara manté la seva plaça com a funcionari... I segurament molta altra gent significant que qui escriu aquesta crònica no va encertar a veure.

Però el que més hi havia era molta gent potser no tant significant, però segur que per Mingote tant o més significativa. Amics. Militants històrics de l’agrupació local. Veïns i veïnes. “Estimo Parets i la seva gent, que m’han ajudat a créixer”. Va ser una de les primeres frases que va llegir en el seu llarg discurs de comiat. “Per primera vegada porto un discurs escrit, ja sabeu que jo no soc gaire d’això, però avui no em volia deixar res”. Somriures còmplices entre els assistents.

Extractes d’un discurs d’adéu

L’ara ja exalcalde va fer un repàs a les dues legislatures en que ha sigut alcalde des de 2011. Va destacar, entre d’altres coses, “el Consell d’Infants, la residència Pedra Serrada per la gent gran, la transformació de l’espai públic...”, amb objectius com “el benestar, la igualtat i la convivència”. I va afirmar sentir-se orgullós de la tasca realitzada durant aquest set anys: “Espero haver estat a l’alçada. No sé si ho he aconseguit, però asseguro que mai he defallit en intentar-ho”. “Marxo amb nervis i tristor, però també amb agraïment i il·lusió”, va resumir.

Evidentment va tenir paraules pel que serà el nou alcalde, com a mínim, durant l’any que queda de legislatura, (de fet, el día d’aquest ple es copmplia just el termini d’un any per les eleccions municipals del 26 de maig de 2019). “Francesc, gràcies per acceptar el relleu i aquesta responsabilitat”. Tambè va donar les gràcies a la resta del seu equip i als regidors dels altres grups “malgrat les diferències”. Destacant un “record especial per a Raul Urtusol”, regidor del PDeCAT amb el que va formar pacte de govern durant prop d'un any i mig fins que la situació política nacional va forçar el trencament, deixant entreveure que havia estat una cosa més de les direccions dels respectius partits i les estratègies globals de cadascun d’ells, que no pas una cosa personal. “Hem pogut treballar mà a mà, però malauradament les circumstàncies ens han portat a una situació d’amargor i tristesa, perquè tenim a un veí nostre a la presó”, va recalcar en referència a Jordi Turull.

I va acabar parlant de la seva decisió, més explicant-la que no pas justificant-la: “La vocació política no és una feina. I no he fet res més que ser coherent amb les meves idees”.

Riures, ovacions i algun xiulet

En acabar Mingote, molt aplaudit, era el torn dels portaveus de la resta de grups consistorials. I com a qualsevol altre ple, l’ordre establert el van marcar els vots obtinguts a les eleccions de 2015.

Sumem Parets

Així doncs van començar Sumem Parets en veu d’Antonio Molina, ja que la portaveu Casandra García no va poder assistir per qüestions familiars. Va ser el discurs més crític de tots amb la gestió de Mingote. Per moments, fins i tot bastant dur. “No podem passar per alt que vostè ha pactat dos govern amb la dreta: amb el PP a la primera legislatura, i amb l’antiga Convergència a l’actual”. Entre el públic, cares d’estupefacció i algun comentari caçat al vol: ‘avui no és el dia per això. Avui no’. Murmuris de desaprovació i algun xiulet.

Ara Parets ERC

Amb tot, no va ser l’únic discurs crític i fiscalitzador. Després de Molina, torn del portaveu d’Ara Parets ERC, Jordi Seguer, que va calçar un clatellot no al fons de la decisió, sinó a la forma: “No es tanca pas cap cicle. Només hi ha un recanvi amb algú que la gent no ha votat per ser alcalde. L’ha triat vostè i la seva assemblea”. I no va evitar la filiació consanguínia al referir-se a l’anterior alcalde i cosí seu, Joan Seguer, a l’afirmar que “no ha tingut projecte propi, sinó que ha viscut de l’herència del seu predecessor al càrrec”.

NOPP

També va coincidir amb la falta de projecte la també exalcaldessa Rosa Martí, predecessora alhora de Seguer i ara portaveu del municipalista NOPP: “No tot s’ha fet malament, però ha estat un mandat globalment gris, sense cap projecte de poble”, afegint que “clarament s’ha governat de cara a la galeria”, expressió en la que també havien coincidit ERC i Sumem, i apuntant de nou contra els seus pactes de govern en el que va qualificar d’una “ocasió perduda per les esquerres de Parets”.

PDeCAT

Més amable va ser Raúl Urtusol, portaveu del PDeCAT i com dèiem, part del govern municipal amb el PSC quant el seu partit encara es deia CiU. No va amagar “les diferències en el projecte nacional, on estem a les antípodes”, però recalcant que “no ha estat així en l’àmbit municipal”, on va defensar “l’any i escaig de govern conjunt, sumant i construint pel poble enlloc de destruint”. Va rebre una ovació quasi tan sonora –tot i que més curta- que la que havia rebut Mingote.

C’s

Per últim, el portaveu de Ciutadans, Manuel Losada, va fer riure al personal amb el seu habitual to irònic que sol mostrar als plens ordinaris. “Sergi, mira, tinc tres regals per fer-te. Com que ara tornaràs a pujar muntanyes, et regalaré tres banderes: una de Parets, una de Catalunya... i una altra d’Espanya, perquè quant arribis als cims les clavis totes tres”. I si en la resta de casos tots els grups van coincidir en criticar la poca implicació en la defensa dels presos polítics o en la crítica del posicionament del PSOE davant l’aplicació de l’article 155, Losada ho va fer a la inversa: “No és un dia per criticar, però passarà factura haver deixat posar urnes a les escoles de Parets durant l’1-O, o no tenir la bandera espanyola penjada davant l’ajuntament i sí tenir penjat a la façana un llaç groc”.

Això sí, tots sense excepció van desitjar la millor de les sorts a Mingote per que els èxits esportius que aconsegueixi amb el nou projecte 3x8000 portaran el nom de Parets per tot el Món.

L’alcalde en funcions (fins dissabte que ve)

Era el torn de Francesc Juzgado, no només portaveu del PSC sinó l’anunciat i ja confirmat relleu de Mingote al capdavant de l’alcaldia. De moment, formalment ara és l’alcalde en funcions. Serà el proper dissabte, a la mateixa hora i lloc (10:00 del matí a la sala Basart), quant Juzgado serà ratificat oficialment com a nou alcalde ja que, tot i que cap altre grup municipal faciliti la seva investidura en la votació de la primera volta, en segona volta s’investeix automàticament el candidat presentat per la llista més votada: la socialista.

Juzgado va tenir paraules de profund agraïment a Mingote: “La teva vocació de servei ve de molt abans d'entrar en política. I això es té o no es té”. Afegint que ha estat per a ell tot un exemple pels seus “valors, exigència personal i capacitat de lideratge. Has estat coherent i conseqüent, tant que no t’he aconseguit convèncer de que continuessis per més que hi vaig insistir. I tot i que diuen que ningú es imprescindible, sense tu serà tot molt més difícil”.

Després tota la resta de regidors del grup del PSC van voler dedicar unes paraules al ja exalcalde (amb moments especialment emotius com el de Paola Gratacós, la que més a prop va estar de trencar a plorar). I finalment, després de prop de dues hores de ple extraordinari i abans de les abraçades de rigor, Mingote va rematar l’acte deixant clar que seguirà estant a disposició de qui ho vulgui: “L’únic que deixo és l’alcaldia, mai el poble. Portaré el nom de Parets amb orgull ara i per sempre”.

Edicions locals