Un llagostenc impulsa una exhumació al Valle de los Caídos

Aquest serà el primer accés a l'ossar que es permetrà en més de trenta anys

Societat

Un llagostenc impulsa una exhumació al Valle de los Caídos
Un llagostenc impulsa una exhumació al Valle de los Caídos

La Llagosta

Els pèrits de l’Institut Torroja de Ciències de la Construcció van començar dilluns les tasques preparatòries per a l’exhumació de quatre persones enterrades al Valle de los Caídos després d’un llarg procés judicial impulsat pels seus familiars.

Dues d’aquestes quatre persones eren soldats republicans afusellats el 1936, mentre que les altres dues van ser reclutades pel bàndol nacional. Una d’aquestes persones era Pedro Gil Calonge, natural de Castejón del Campo, a Sòria, i avi del llagostenc Héctor Gil, una de les persones, juntament amb la seva família, que ha impulsat el procés judicial per exhumar el cadàver.

“L’objectiu és tancar un forat familiar i tancar ferides, perquè durant tots aquests anys no hem pogut processar ni elaborar un dol”, diu Gil, qui recorda que la família no ha pogut accedir mai a l’indret on hi ha les restes de l'avi. “Volem tancar el seu viatge i poder enterrar-lo on va néixer”.

Oposició franquista

Les tasques d’exhumació comencen dos anys després que un jutjat de San Lorenzo del Escorial donés la raó als familiars i ordenés l’exhumació tot i l’oposició del prior de la basílica del temple franquista. L’Abadia del Valle va interposar un recurs a l’Audiència Nacional adduint que calia respectar “els drets dels familiars de la resta d'enterrats”, i un jutge va suspendre cautelarment les tasques al 2017. Amb tot –i després d’una polèmica política entre el prior i el Senat–, finalment els tècnics han pogut iniciar les feines prèvies a l’exhumació. Ara cal determinar com accedir als cadàvers, analitzar la situació de l’ossari i emetre un informe que donarà pas a les exhumacions, probablement a l’estiu.

Gil creu que aquestes actuacions, previstes en la Llei de Memòria Històrica del 2007, són “reparadores per a tota la societat”, i sobre el Valle de los Caídos opina que “cal donar-li un altre significat, retirar la simbologia franquista i convertir-lo en un espai per demanar perdó i respectar la memòria de les persones que hi estan enterrades”.

“Han passat dues o tres generacions però continuem sent hereus d’aquell conflicte; hem arribat a un punt de maduresa per afrontar un procés de reparació i tancar les ferides encara obertes”, insisteix Gil. Per això considera que el seu cas pot obrir la porta a d'altres enterrats en “la major fossa comuna d’Europa”, on “dels 33.000 cossos que hi ha 20.000 hi van ser enterrats sense autorització”, recorda.

Edicions locals