'Si ens creiem que el Circuit és una infraestructura de país, apostem-hi i deixem de fer la viu-viu'

Pere Rodríguez Alcalde de Montmeló

Societat, Política

'Si ens creiem que el Circuit és una infraestructura de país, apostem-hi i deixem de fer la viu-viu'
'Si ens creiem que el Circuit és una infraestructura de país, apostem-hi i deixem de fer la viu-viu'

Laura Ortiz

Amb un tarannà dialogant i amb la voluntat d'arribar a acords amb la resta de forces, Pere Rodríguez es planteja com a prioritats de mandat desencallar projectes com la segona fase de la llosa i la posada en marxa del futur institut de química.

–Després de les eleccions, la configuració al Consistori ha canviat, és més plural. A què ho atribueixes?
–A què s'ha relaxat la polarització viscuda en els últims quatre anys. Hem estat capaços de rebaixar la confrontació entre els dos principals grups polítics i ara tenen representació formacions que recullen altres sensibilitats i això és positiu.
–Durant el govern d'Antoni Guil la confrontació amb ICV-EUiA va ser forta. A què atribueixes aquesta relaxació?
–Quan dos es barallen és perquè dos volen. El temps i els resultats han demostrat que allò no duia enlloc i totes dues forces hem entès que els ciutadans de Montmeló es mereixen alguna cosa més que una confrontació més emocional que racional i sense gaire qüestió de fons.
–Es pot arribar a acords estables amb Canviem o amb altres grups?
–Vull diàleg amb tothom. La redacció del Pla d'Acció de Mandat (PAM) i l'elaboració del pressupost seran dues oportunitats per parlar de contingut i serà un molt bon moment per avaluar la possibilitat d'arribar a acords més estables.
–Fins i tot amb la possibilitat d'entrar al govern?
–Sí. Estem en minoria i entrin o no al govern, la nostra voluntat és que els projectes que es tirin endavant siguin el màxim de consensuats possibles. Per sort els programes electorals dels diferents partits no tenen diferències insalvables i això és bo per arribar a acords estables.
–Ara s'ha de redactar el PAM. Quines són les prioritats?
–Projectes de poble que hem de ser capaços de desenvolupar com desencallar la segona i tercera fase del soterrament del tren. El centre de formació professional i renovar alguns equipaments culturals i esportius, com la biblioteca.
–I en polítiques socials?
–Fomentar una política de participació ciutadana que faci que la gent se senti més corresponsable de l'acció de govern i del desenvolupament del municipi. En serveis socials, acabar de dotar d'una cartera de serveis més transparent en el sentit que la gent tingui tota la informació de per què uns o altres reben o no una ajuda. S'ha de fer més pedagogia per evitar que es generin dinàmiques socials que no són bones. Una altra prioritat és l'habitatge.
–Durant molts anys Montmeló no ha tingut possibilitat de generar habitatge...
–Sí i això ens ha generat disfuncions en el parc d'habitatge i hem de generar-lo perquè la gent jove de Montmeló pugui quedar-s'hi a viure.
–Amb la modificació del POUM i l'operació immobiliària de Primer de Maig, s'hi està començant però es tracta de pisos de propietat. Què passa amb el lloguer?
–És cert que un habitatge en propietat no és la solució per a tothom. Per això també hem avançat amb l'Incasòl i disposarem de dues promocions d'habitatge de lloguer a preu assequible. Hem de disposar d'un parc d'habitatge que rebaixi el preu de lloguer en la mesura del possible i que ofereixi més oportunitats.


–Amb les operacions en marxa es resoldrà el problema?
–Amb el tema de l'habitatge sembla que no hàgim après perquè els preus tornen a pujar i serà molt difícil que baixin a Montmeló. Barcelona està expulsant gent i aquesta es trasllada a aquesta primera corona. El preu de lloguer a Montmeló és car perquè no hi ha oferta; esperem que amb la nova oferta de pisos de lloguer al municipi el preu pugui baixar.
–Una altra de les prioritats és l'Institut de Química. Com sorgeix la idea i en quin punt està el projecte?
–Sorgeix d'una doble necessitat: de la indústria química de la comarca que té dificultats per trobar personal qualificat que supleixi la plantilla que s'està jubilant en el marc d'una indústria en creixement; i també per la necessitat d'oferir formació en un sector amb bones sortides laborals a la comarca a la població jove.
–En quin punt està?
–Després de la modificació puntual del POUM feta al juliol ja disposem de l'equipament, l'antiga fàbrica Màximo Mor. és fonamental perquè, si no disposes d'un equipament, la Generalitat difícilment t'atorga un cicle formatiu. Ara tenim l'espai però necessitarem els recursos per poder-lo rehabilitar perquè d'això tampoc es fa càrrec la Generalitat.
–I d'on sortiran?
–Parcialment ja els tenim compromesos. D'una banda, de la donació de l'empresa Idilia Foods, part de recursos propis i una tercera que volem que vingui de la indústria química perquè és la principal interessada.
–Teniu el compromís de la Generalitat i quin serà el calendari de posada en marxa, sent realistes?
–Tenim una carta signada per direcció territorial d'Ensenyament i ens agradaria que es pogués posar en marxa el curs vinent (2020-21) però bastant probablement serà l'altre. El fet que l'equipament sigui de titularitat municipal i que puguem anar de la mà de la indústria ens dóna més autonomia respecte a la Generalitat però també requereix esforç de lideratge i de coordinació.
–En quin punt està segona fase del soterrament de la via?
–A l'espera de govern a l'Estat. Fins que no hi hagi un ministre de Foment nomenat i exercint, Adif no disposarà d'un contracte programa i per tant serà difícil desbloquejar la licitació i adjudicació de la segona fase de la llosa. El projecte tècnic està fet, aprovat però necessita de pressupostos per poder licitar.
–I la tercera fase?
–És la que va des de l'estació direcció Mollet fins al final de la llosa i va molt relacionada amb el desenvolupament d'habitatge. El 2010, l'Ajuntament i Adif van acordar que l'administrador d'infraestructures seria qui es quedaria l'aprofitament urbanístic del que es construeixi a canvi de soterrar la línia de Rodalies. D'aquesta manera, l'Ajuntament no assumia cap deute. Ara Adif vol rescabalar part de la inversió feta en el soterrament amb construcció d'habitatge. Nosaltres estem negociant perquè l'Incasòl i el Sepes se'n facin càrrec per desenvolupar habitatge assequible.
–Fa uns tres mesos es presentava l'avantprojecte del tanatori. Quan està previst que es liciti?
–Aviat. Ja tenim el projecte i els recursos, ara cal debatre el model de gestió. Montmeló té poc més de 8.000 habitants i una mitjana d'uns sis morts mensuals. La quantitat de mitjans que has de posar a disposició d'un tanatori –vehicles especialitzats, tanatopràctics...– per a una quantitat de defuncions com aquesta difícilment justificarà una gestió directa amb recursos propis de l'Ajuntament. Per economia d'escala, té més sentit que la gestió es passi a una empresa especialitzada. El que sí que s'ha de vigilar són els preus i més parlant d'un sector que funciona com un semimonopoli. Nosaltres, com a titulars de l'explotació, marquem unes condicions econòmiques adequades.
–Però si hi ha aquest baix índex de defuncions, per què es decideix fer un tanatori?
–No volem fer un gran tanatori. Volem fer dues sales de vetlla i un espai per celebrar cerimònies. Montmeló necessita un espai digne per respondre a les necessitats de totes les creences. Ara, o ho fas a l'església o no tens espai alternatiu.
–Pel que fa a la mobilitat, Montmeló té un problema d'aparcament?
–Sí, però és un problema relatiu. Està molt concentrat al voltant de l'estació que dóna servei a molta gent de fora. Entre 500 i 600 vehicles diaris vénen a Montmeló a agafar el tren.Aparcament n'hi ha de sobres a dos minuts caminant. Vam posar en marxa les zones taronges –només per a residents– i les continuarem ampliant. A més, ara la zona taronja ve amb l'adhesiu amb la matrícula per evitar que gent de fora de Montmeló se'n pugui beneficiar.
–Fa mesos es va parlar de la possibilitat que Montmeló tingués un accés directe amb  la C-17 i l'AP-7 i la C-33...
–S'està negociant la solució tècnica.
–En el Ple de juliol deies que la qüestió de tornar a penjar el llaç groc de la façana de l'Ajuntament era susceptible de passar per una consulta als veïns. Com es planteja, què us farà decidir fer o no una consulta?
–El ple municipal té delegada la representació de la voluntat dels nostres ciutadans i per això prenem decisions. El meu partit s'ha presentat a les eleccions amb un programa i, per tant, amb uns compromisos i això no cal consultar-ho. Però durant la legislatura sorgiran moltes qüestions que no estan als programes i sobre les quals haurem de decidir. El tema del llaç es podria decidir per part del govern però farem la reflexió als grups polítics.
–Per tant si es fa o no consulta ho decidirà el ple...
–Sí, el que han de tenir en compte és que si anem a una consulta anem a totes.
–Enguany s'ha demorat fins a última hora l'acord per mantenir la F1 a Montmeló. Patiu pel Circuit?
–No patim, estem preocupats pel Circuit. És una infraestructura de país que creiem que necessita una atenció que ara sovint sembla que no té.
–Però, encara que amb reticències, diners públics de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona encara estan arribant. Són insuficients?
–No és tant això. El que no hauria de tornar a passsar és que haguem d'arribar a l'agost patint per si renovem o no la F1.
–De qui ha estat la culpa?
–De tots i ningú...
–Una resposta molt diplomàtica...
–No tinc intenció de nomenar culpables, m'estimo més parlar de responsables. Crec que des de la Generalitat no s'han tingut les coses prou clares durant molt de temps i des de la F1, amb la nova gestió de Liberty Media, en algun moment s'ha posat en dubte si Montmeló havia de seguir o no...
–Però en el cas de Liberty Media no deixa de ser la decisió d'un privat...
–Però és que Liberty Media no s'ho hauria ni de plantejar. No se li hauria de donar l'oportunitat que tingués aquest dubte. Si l'ha tingut és per alguna raó.
–I quina creus que ha estat aquesta raó?
–Qualsevol actor internacional vol seguretat jurídica, saber que els diners que inverteix no estan subjectes a decisions que varien segons el dia, i això, aquí, s'ha donat.
–Creus que la inestabilitat del govern ha estat un motiu?
–No parlo tant de la inestabilitat general, tot i que en algun moment també ha estat. Que el president de la Generalitat es negui a baixar a la recta de sortida de la F1 perquè sona l'himne d'Espanya, quan és el Campionat d'Espanya de F1, no hi contribueix. El que passa és que si per les curses que faig a Barcelona se'm plantegen coses que no se'm plantegen a cap altre lloc del món doncs m'ho repenso i potser em plantejo que no val la pena seguir venint...
–Si el Circuit perd la F1 està condemnat?
–No, la infraesturctura de motor continuarà però haurem perdut la competició reina del motor a nivell internacional.
–Però serà sostenible?
–No és qüestió de sostenibilitat. El de Montmeló és l'únic circuit que jo conegui que té tres mundials en el mateix any: F1, motociclisme i Rallycross. I és perquè és una pista molt ben dissenyada, que els equips valoren molt i perquè valoren el fet que estan a la UE amb la seguretat jurídica que això els proporciona i que estan al costat de Barcelona. Aquí tenim un malentès molt important i és que l'impacte anual del Circuit és de 340 milions d'euros dels quals 45 són en impostos –IVA, IRPF, impost de societats, cotitzacions a la seguretat social, ocupacions de via pública, taxa turística, liccències d'activitat...– i l'aportació anual de la Generalitat és d'uns 9 milions d'euros i de l'Ajuntament de Barcelona, 1,5. Estem disposats a perdre bona part d'aquest impacte perquè aquestes aportacions resultin un problema?
–I llavors quin és el motiu que Generalitat i Ajuntament estiguin dubitatius?
–Per una qüestió de concepte, perquè crec que aquest retorn econòmic no es visualitza adequadament i perquè crec que, i això ho puc entendre, els privats, com el gremi d'hostaleria no contribueixen prou al sosteniment d'una activitat que els resulta molt beneficiosa. A més, els diners que posa l'Ajuntament de Barcelona venen de la taxa turística, no li costa un duro. També la Diputació posa tres milions d'euros perquè el Circuit és un atractiu de primer nivell a Barcelona. És a dir, o ens creiem que tenim la principal infraestructura del motor de tot l'Estat aquí o no, i si ens ho creiem busquem fòrmules perquè Generalitat no hagi de posar tants diners... Que hi participi l'Estat, em sembla bé; que hi participin els hostalers, també... però treballem-ho. Si ens ho creiem, apostem-hi i deixem de fer la viu-viu. 

Edicions locals