"Ens agrada ser un poble i amb el nou POUM no volem fer un creixement desmesurat"

Marc Candela Alcalde de Martorelles

Política

"Ens agrada ser un poble i amb el nou POUM no volem fer un creixement desmesurat"
"Ens agrada ser un poble i amb el nou POUM no volem fer un creixement desmesurat" | L.O.

Laura Ortiz

Després de quatre anys a l'Alcaldia, Marc Candela, ha aconseguit que ERC es converteixi en la força hegemònica a Martorelles. Amb una majoria absoluta folgada de set regidors, l'alcalde continuarà amb el projecte iniciat fa quatre anys amb la construcció del nou pavelló i la redacció del nou POUM entre les prioritats del seu govern.

–En aquestes eleccions municipals heu aconseguit la majoria absoluta. A què atribuïu aquest notable suport que us ha fet passar de tres a set regidors?
–Creiem que és un reconeixement a la feina feta pels tres regidors d'ERC a l'anterior govern i de tot l'equip d'ERC. També és mèrit d'haver liderat l'executiu anterior i de la bona acció de govern.

–Així ERC ha capitalitzat l'acció de govern dels darrers quatre anys?
–Sí. Pensem que la gent creu que l'essència del govern anterior era ERC i per això ha apostat per nosaltres.

–Amb majoria absoluta de quina manera us plantegeu la governabilitat de l'Ajuntament?
–A nivell de gestió igual que en el mandat anterior. Ens sentim molt còmodes sent transparents i participatius i entenem que els regidors de l'oposició representen un sector de la població que s'ha de tenir en compte.

La gent creu que l'essència de l'anterior govern era ERC i per això ha apostat per nosaltres i hem tret majoria absoluta

–Per tant l'oposició tindrà un paper actiu...
–Sí. El nostre tarannà no variarà respecte el mandat anterior en la relació amb els grups de l'oposició i en com participen en el dia a dia de l'Ajuntament amb comissions de treball amb consells de participació.

–En algun moment us vau plantejar, malgrat la majoria absoluta, mantenir un acord de govern amb alguna altra força?
–Abans de les eleccions ens ho havíem plantejat. Si trèiem sis regidors, encara que també fos majoria absoluta, ens plantejàvem poder tenir algun acord estable. Però amb un resultat de set i veient com havia quedat la composició de l'oposició, tot i que ens havíem sentit còmodes governant amb els regidors del PSC, no vèiem lògic ni àgil que nou regidors d'onze del consistori estiguessin al govern. Per això vam prescindir-hi.

–El nou equip de govern està format per cinc persones que no tenen experiència com a regidors. Què n'esperes d'aquest equip?
–No tenen experiència com a regidors però alguns d'ells ja fa temps que participen de la política municipal i per tant són actius importants. La resta coneixen molt bé el dia a dia del municipi, les entitats, diferents col·lectius...  A més és bo que el govern es rejoveneixi i que entri gent amb idees noves a l'Ajuntament, amb noves maneres de fer i sense estar viciats pel dia a dia de l'administració.

–Ha estat fàcil fer el repartiment de delegacions del cartipàs municipal?
–Sí perquè ja vam elaborar la llista amb noms que si sortien portarien unes regidories determinades. En aquest sentit sí que ha estat fàcil...

–I en quin sentit no?
–La nostra intenció era treure majoria absoluta amb sis regidors i quan vam treure set ens van desquadrar algunes de les regidories perquè les havíem de repartir entre més persones.

–Parlem d'acció de govern. Quines són les actuacions més immediates que us plantegeu durant els primers mesos de mandat?
–La primera és acabar l'espai cívic del Safareig de Can Sunyer. És la prioritat número u de l'estiu.

–Creieu que ara sí complirà terminis?
–Amb les últimes visites d'obres que hem fet creiem que complirem amb l'últim termini que vam donar que és que pels volts de la festa major l'edifici estigui acabat.

–Amb aquesta actuació s'acabarà el desenvolupament de la llei de barris a Can Sunyer?
–L'acord de finançament amb la Generalitat acaba el 31 de desembre i fins aleshores anirem fent accions, possiblement no tan visibles perquè no tindran a veure amb la via pública sinó amb accions socials. Acabarem d'arranjar l'entorn del Safareig i comprarem el mobiliari de l'equipament però també tenim una dotació d'un pla d'ocupació i alguns projectes socials com un dinamitzador per l'inici del Safareig i projectes de cara a la gent gran per dotar d'activitat l'equipament.

–Quin és el deute que té la Generalitat amb l'Ajuntament per les obres de la llei de barris?
–Està gairebé tot pagat, queden uns 200.000 euros que són de l'última certificació d'obres, per tant, anem molt al dia amb els pagaments.

–A banda del Safareig, quines són les altres prioritats més immediates?
–Jo sempre dic que això és una cursa de fons, per tant si volem complir amb el nostre programa electoral el que hem de fer és començar a engegar projectes perquè es puguin desenvolupar durant els propers quatre anys. Serien projectes com el pavelló, l'ampliació de l'Ajuntament, encarregar el projecte de la reforma de l'entorn dels carrers Sol i Mercè Rodoreda, i encarregar petits projectes de millores de les escoles i els seus entorns.

–Anem per parts. Durant la campanya heu explicat que voleu construir el nou pavelló als terrenys que hi ha sota el camp de futbol. Quins són els tràmits que s'han de fer i quin és el calendari?
–Ens interessa molt obtenir la titularitat plena dels terrenys perquè el pla general urbanístic els tipifica de zona d'equipaments públics però la propietat és d'un privat, de Can Puig. Hi ha acords històrics amb la propietat i estem mirant d'aclarir una sèrie de convenis antics i negociant perquè a finals d'any l'Ajuntament en sigui el titular.

–Llavors l'Ajuntament haurà de pagar pels terrenys?
–Tot dependrà dels acords. S'està negociant.

–Què s'hi farà al pavelló actual?
–Per a aquest mandat no ens plantegem res. En el moment que tinguem el pavelló nou ens ho plantejarem. Si tot va molt ràpid i en dos anys el tinguéssim obriríem una consulta ciutadana per saber què volen fer els veïns en aquell espai.

–Us plantegeu més processos participatius?
­–Ens agrada fer processos participatius concrets i per això volem obrir un per saber com s'ha de definir tot l'entorn de Carrencà. I el projecte participatiu per antonomàsia, i que és una altra de les prioritats del govern, serà la revisió del pla general per tenir un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Estem negociant per tenir la titularitat dels terrenys de sota el camp de futbol per construir-hi el nou pavelló

–El POUM també és un tema que s'arrossega fa anys. Hi posareu fil a l'agulla?
–Tenim tot a punt per iniciar la licitació de l'equip tècnic redactor del POUM. Tornant de l'estiu aprovarem l'inici de licitació i potser podem tenir l'equip a la tardor.

–Què ha de suposar el nou POUM per a la població?
–Ha de suposar actualitzar Martorelles urbanísticament. Tenim un pla de mitjans dels anys 80 amb unes anàlisis socioeconòmiques de l'època de gran expansió urbanística que sortosament no s'han dut a terme perquè segurament l'anàlisi feta no estava ben realitzada. Volem tornar a analitzar la situació i veure quines expectatives de creixement tenim.

–I el govern quines expectatives té en aquest sentit?
–Apostem més per un model de cohesió urbanística, d'acabar de reomplir els forats interns i cosir internament el municipi i de dignificar els nostres carrers més que no pas un model per créixer. Ens agrada ser un poble i no volem fer un creixement desmesurat del municipi. A més, s'ha d'actualitzar l'urbanisme de Martorelles que en molts aspectes acaba sent una crossa per a moltes accions urbanístiques no només de l'Ajuntament sinó també de propietaris i petits promotors que es troben amb moltes traves per ser un pla urbanístic de fa més de 30 anys.

–Aquest pla posarà solució al dèficit d'habitatge social i per a joves?
–Martorelles pateix un dèficit històric d'habitatge i molts joves han hagut de marxar perquè n'hi ha poc i és car. Ara hem de començar la casa pels fonaments i agafar el pla i començar des de zero i pensar-lo amb els objectius que volem per al nostre municipi en el futur. Però nosaltres no apostem en cap cas per blocs de pisos de més de planta baixa més dos o tres, el nostre model és de petits habitatges plurifamiliars, cases aïllades, aparellades... és el sistema que ens agrada i que fa que el nucli urbà estigui cohesionat cosa que fa, alhora, que el teixit social estigui cohesionat, que és finalment el que ens importa.

–Un altre dels projectes és la reforma del nucli a l'entorn dels carrers Aurora, Mercè Rodoreda i del Sol.  què s'hi vol fer?
–Volem fer una reforma integral molt semblant a la que s'ha fet a Can Sunyer. Soterrar serveis i millorar els vials públics i que molts passin a ser per a vianants per acabar dignificant el barri, un dels més antics del poble.

–Parlant de dignificació de carrers, des de part de l'oposició s'ha criticat que s'han destinat molts esforços al centre polivalent la Vinya i que hi ha hagut certa deixades a la via pública. Què en pensa sobre això?
–És un discurs populista i que no té a veure amb la realitat. Convido aquesta gent a passejar pel municipi i per d'altres i acabarà veient que Martorelles és un municipi net. Això no treu que hi hagi alguns incívics però el govern anterior va ser el que més diners ha destinat mai a l'espai públic del poble.

Sense ampliar molt el cos d'agents podríem fer també el servei de policia a Santa Maria. S'han de fer números

–Podem dir que la relació amb l'Ajuntament de Santa Maria de Martorelles en el passat mandat no era del tot àgil. Amb el canvi, ara amb una Alcaldia d'ERC, creu que serà més fluïda i que hi podrà haver més oportunitats de cooperar?
–Més enllà que poguéssim tenir unes voluntats de compartir serveis que es veiessin frustrades perquè hi hagués més o menys sintonia amb els pobles de l'entorn, s'ha fet un esforç per treballar conjuntament. Veient els programes electorals dels governs actuals, tant a Santa Maria com a Sant Fost, entenem que aquestes sinergies haurien de ser millors que les que hi havia fins ara, que no és que fossin dolentes però potser no complien les expectatives que nosaltres teníem.

–Un d'aquests serveis a mancomunar, per exemple amb Santa Maria, podria ser el servei de policia?
–Sóc del parer que Martorelles i Santa Maria de Martorelles som la mateixa realitat social, acabem sent el mateix poble més enllà del terme municipal i la divisió administrativa. Hem de compartir molts serveis perquè de fet els veïns ja ho estan fent. Hi ha una vinculació molt estreta. A nivell de policia ho hem comentat i creiem que sense ampliar molt el cos podríem fer també el servei a Santa Maria i també ens serviria per garantir major seguretat, ja que nosaltres som un municipi de pas i podríem controlar els dos extrems d'entrada al poble. Nosaltres ho veiem bé i és qüestió de fer números i mirar si l'Ajuntament de Santa Maria hi pot fer front i si no pot, anar conjuntament a buscar la manera de fer-hi front, per exemple, amb col·laboracions del Departament de l'Interior.

–Un altre municipi veí és Sant Fost. Quina lectura fas del que ha passat amb la proclamació del nou govern?
–Mai m'ha agradat posar-me a casa dels veïns ni ho he fet abans encara que algú ho interpretés així ni ho faré ara. Així que cadascú a casa seva que renti els seus draps.

–Però quina valoració fas del trencament de relacions anunciat, per exemple, per Mollet?
–És un discurs partidista. Nosaltres no hi podem trencar relacions perquè hi compartim molts serveis des de l'institut, el centre de salut, l'oficina central de correus i amb els veïns, ens agradin o no, ens hi hem d'entendre perquè, si no fos així, qui ho patiria serien els veïns de Martorelles que comparteixen serveis amb Sant Fost. A nivell personal amb els regidors i regidores que hi hagi allà és una altra cosa.

–Creieu, en tot cas, que amb el nou govern pot haver una millor relació que amb l'anterior?
–Tot sembla que hauria de ser millor. Tampoc és que fos molt dolent amb el d'abans però és cert que ara hi ha un govern amb gent d'ERC. Amb tot, hem d'acabar de veure com es resol la tensió que s'hi viu i si comença a treballar l'equip de govern i veure cap a on va.

Edicions locals