“No estic d’acord amb tot el que fa el partit socialista”

Sergi Mingote Alcalde de Parets de 2011 a 2018 i alpinista

Política

Mingote al seu despatx d'alcaldia de l'Ajuntament.
Mingote al seu despatx d'alcaldia de l'Ajuntament. | Sergio Carrillo

Parets del VallèsJaume Ribell

Format al sindicalisme a l'UGT i després de 15 anys com a regidor de Parets (els darrers 7 dels quals com a alcalde), Sergi Mingote sorprenia a molta gent la setmana passada anunciant la seva renuncia al lloc per tornar a l’alpinisme, la seva altra gran passió.

Han estat 7 anys com a alcalde, però ja en portaves 8 més com a regidor. Vas entrar amb 32 anys i ara en surts amb 47. Han canviat moltes coses en tot aquest temps...

I tant! Mira, jo tornava de fer l’expedició 'Everest 50' per fer la primera retransmissió en viu des del cim, i ara començaré un nou repte per celebrar els 15 anys d’allò. És ben bé que tot m’indicava que es tancava un cicle. No és casualitat: és una decisió que tenia pressa amb temps i tranquil·litat. Molt meditada i reflexionada. Amb la família, la meva dona, els meus pares, la meva filla...

La teva filla que ara ja té opinió, clar...

Clar, és que ella no ha conegut al seu pare sense ser polític! Ara en té 13, i la vam tenir durant el meu segon any com a regidor. Per ella serà tot nou: a la inversa que tothom, que em tenia com a alpinista que després es va ficar en política.

Per que a tu, ningú des del partit t’ha dit que fessis un pas al costat o, al contrari, que continuessis? 

No, no... en cap dels dos sentits. Home, sí que em van dir que els agradaria que continués i pensaven que ho faria, i que jo fos el candidat per les municipals de 2019. Igual que el Cesc (Francesc Juzgado, que serà el seu relleu a l'alcaldia), que va ser el que més em va insistir per que em presentés. Però ha estat una decisió purament personal. En aquest sentit no m’he sentit pressionat en cap aspecte. I jo ho agraeixo perquè entenc que quant ho vaig anunciar, la primera reacció podia ser de sorpresa. Però un cop explicat, tothom ho ha entès molt bé, i no he rebut cap ingerència ni interferència.

I en aquest procés de reflexió, t’has arribat a sentir algun cop egoista?

Doncs la veritat és que no. Al contrari, m’han parlat de generositat. Perquè el més còmode era acabar la legislatura i inaugurar els projectes en marxa, que són molts i molt importants. En realitat no m’he sentit ni egoista ni generós, per que deixo un projecte encarrilat, amb un molt bon equip, i estic segur que el Cesc serà un gran alcalde. I que no arriben ara! Que son l’equip que durant aquestes dues legislatures ha estat treballant colze amb colze amb mi. Si ho deixés tot empantanegat, per dir-ho així, potser sí que m'ho repensaria. Però és que si fos aquest el cas, ja ni m’hagués plantejat deixar-ho. Ara sí puc deixar-ho amb serenor i tranquil·litat.

Per que deixes la política activa, diguem-ne. Però ja has deixat clar que mai deixaries de fer política com un veí més...

Clar: jo deixo l’alcaldia, però faig política en el dia a dia. Diguem que deixo un càrrec polític i no continuaré amb un altre càrrec, però com a veí vull seguir al costat de la gent que crec que tenen el millor projecte pel poble. Sempre tindré opinió política.

I ara, quina és la teva opinió política? Per que als partits hi cap molta gent amb sensibilitats molt diverses... Quin és el teu ideari polític?

Les polítiques socials, l’educació, l’ocupació... El meu ideari és molt personal, però sí puc dir que el partit que millor representa aquest ideari és el partit dels socialistes. Si em preguntes si estic d’acord amb tot el que fa el partit, et diré que no.

En què no estàs d'acord?

Bé, cal dir que en la gran majoria de coses sí que hi estic d'acord, però no amb tot. Però de la mateixa manera que puc no estar d’acord amb alguna cosa que faci el meu pare, o la meva filla, i que ells tampoc estiguin d’acord amb tot el que jo faig. Això no vol dir que, més enllà de l’actualitat política, quant veig que aquests principis segueixen sent allò essencial, és el partit que defenso i que defensaré per que és el que millor em representa.

Doncs aquí anava, a l'actualitat política...

Mira, jo m'assento a treballar amb la gent que he compartit anys, i és allà on em sento còmode. A partir d'aquí, hi ha molts temes concrets en que hi puc o no estar d'acord. I més amb un partit com el que represento que és tant transversal i té tantes sensibilitats. 

Diguem que no és el mateix PSOE, que PSC que la política municipal...

És clar. Jo sempre he tingut com a prioritat fer poble. Però amb amplitud de mires: igual que puc no estar d’acord amb companys del meu partit, puc estar d’acord amb algú d’un altre partit. Això sí, a nivell de poble, puc assegurar que sí que estic d’acord amb el 100% del que s’ha fet des de 1979.

Et defineixes com a municipalista. Mai has volgut mirar més enllà de l’àmbit local?

Absolutament no. Em sento molt municipalista. I ho vaig dir des del principi. I amb fets com els d’ara ho demostro i soc coherent. De fet tota la meva etapa amb el sindicat va ser ja molt intensa per què vaig ser el secretari de política municipal: ja era la part que més m’agradava, la de la relació amb alcaldes i alcaldesses des del sindicat. Això va ser una gran escola.

Per que clar, tu entres al consistori venint del sindicalisme com a independent, no com a afiliat.

Sí, sí. Jo entro d’independent i no és fins al cap de dos o tres anys que decideixo afiliar-me. Però per que veig el projecte, el vaig coneixent i decideixo implicar-m’hi més. Però com un procés natural i lògic: de la mateixa manera que no te’n vas a la primera de canvi a l’Himalaia (que n’hi ha que ho fan). Jo vaig començar des de baix: primer els Pirineus, després els Alps, després els Andes... Vaig entrar sense dedicació. Després vaig estar a mitja dedicació: mitja jornada a l’Ajuntament i mitja al sindicat. I ja a la segona legislatura entro a temps complet per que crec que el poble reclamava la màxima atenció.

És l’exalcalde Joan Seguer, al que vas rellevar a l’alcaldia, qui et va trucar.

Sí. I jo potser podria dir: el que més l’hi agraeixo és que confiés en que jo podria ser el nou alcalde. Però no: el que més l’hi agraeixo és que em donés l’oportunitat de passar per més de mitja dotzena de regidories.

Això va ser premeditat o no? El que, d’alguna manera diguem-ne ‘t’entrenés’ com al seu dofí...

No, no. Vaja, no que jo sàpiga! Potser ell sí que pensava en això, però vaja, mai m’ho ha dit. Però sí que és el que més l’hi agraeixo: el que ja sabia sobre el món de la gestió més tot el vaig aprendre com a regidor en molts camps em va donar molt bagatge i seguretat per encarar el relleu.

Per que com ha passat amb tu, en aquell moment el partit l'hi demana a Seguer que continuï...

Clar! Per que era un bon alcalde i la gent volia que seguís. Però és que aquestes coses mai són tant explícites. Potser un any abans m’ho va anar deixant caure, que potser havia arribat el moment de passar el relleu, d'iniciar una altra etapa... Però també per això ha estat un referent per a mi: molt del que he aprés d’ell ho he intentat aplicar. Ell també era molt municipalista, i també va deixar l’alcaldia i va tornar a la seva feina. Per a mi això és un exemple de criteri personal, per que mai ha volgut tornar a fer d’alcalde un cop ho va deixar, i sempre l’he tingut al costat per qualsevol cosa que he necessitat. I vull seguir aquest exemple amb el Francesc.

Per que, laboralment, més enllà del nou projecte alpinista, tu mantens la teva plaça com a funcionari a l’Ajuntament de Granollers. Demanaràs una excedència o cóm va?

Doncs, si et dic la veritat... ni m’he parat a pensar-ho! (riu). Perquè el projecte nou és tan engrescador que m’hi vaig tirar de cap. Jo no tinc cap problema a tornar com a funcionari. De moment, aquest proper any és pel nou projecte, i després ja veurem...

Parlem ja d’aquest projecte, 3x8000, que es basa en fer les tres muntanyes més altes del Món en un any. Però és molt més que això...

I tant!! Encara no es poden donar molts detalls, perquè ja es donaran durant la presentació (el proper 22 de maig al Museu Colet de Barcelona, seu de la Secretaria General de l'Esport). Però vaja, va ser com un... s’ha ajuntat tot! Muntanyisme, el 15 aniversari de la primera retransmissió en directe des de l’Everest per TV3, implicació i justícia social, amb acords d’investigació... és un projecte molt important i molt il·lusionant.

I si parlàvem de cóm es pren el partit i els companys la teva renúncia, cóm es pren la família embarcar-se en aquest projecte? Per que al menys durant aquest primer any, això et traurà molt més temps que no pas l’alcaldia. Cóm ho porten? Cóm ho porteu?

Buf... aquesta serà sens dubte la part més complicada... Com ho portem? Doncs, mira... ho portem. El projecte no és nou, fa anys que és al congelador, però de cop s’han alineat tots els astres, per dir-ho així. I tant la meva dona, com la meva filla, com els meus pares, ja ho sabien. I d’alguna manera, com no ha sigut de cop, ja han anat tenint temps per anar-ho paint. Serà la part més dura. Per que clar, no oblidem que no és anar a passejar per la muntanya: hi ha un perill real, evident: és una activitat d’alt risc. I clar, diguem que és com ‘un altre cop de ple a la muntanya?'. Mira, quant abans em preguntaves si em sentia egoista, potser et diria que en l’aspecte familiar és on més he pogut pensar que sí, que ho era una mica. Però tots ells saben que això em dona la vida, que és la meva vida, i haig d’agrair molt la seva comprensió i la seva generositat.

 

Edicions locals